S’ha estrenat una pel·lícula anomenada Bodegón con fantasmas, brillant comèdia d’esquetxos al voltant de fantasmes i éssers del més enllà. Una de les historietes és d’un mort que surt de la tomba per demanar el canvi de sexe, i que a la seva làpida hi digui Aurora i no Eduardo...

L’any passat, al Festival de Cinema de Canes esclata una pel·lícula francesa (i mexicana) anomenada Emilia Pérez. Estructurada com un musical, sense ser-ne, presenta un sanguinari narcotraficant que vol canviar de sexe. Un canvi que acaba sent un canvi de cos, d’identitat i fins i tot, d’ànima. El festival li atorga el gran premi del jurat i un guardó a les seves actrius Zoe Saldaña, Selena Gómez, Karla Sofía Gascón i Adriana Paz. Es converteix en el cavall de batalla de Netflix per l’Oscar, candidata per França als Oscars com a millor pel·lícula internacional, favorita als Globus d’Or, als BAFTA anglesos, als Critics Choice Awards... puja com l’escuma. I el nom de Karla Sofía Gascón ja sona com a favorita als Oscars... Les nominacions a l’Oscar la beneeixen amb 13 candidatures, una com a millor actriu per a Karla Sofía Gascón, favorita màxima...

El director d’Emilia Pérez es desfà en elogis per a la seva actriu: “Te alguna cosa singular. Em va commoure, em va remoure. No hi ha altra explicació que la vida que ha tingut, el que ha travessat, el que ha experimentat, viure dins un cos que no sents com teu, aquest dolor...” Jacques Audiard, el director, també es desfeia elogiant l’espanyol “com l’idioma ideal per la pel·lícula, mes musical que el francès, massa accentuat. En anglès era del tot absurd”. 

Recordeu tot això, si us plau. Karla Sofía Gascón, nascuda home a Alcobendas com Penélope Cruz, va fer alguna sèrie a Espanya, però va anar a Mèxic, va fer la transició a dona, i va començar a fer serials, culebrots, realitys... i Emilia Pérez li dona fama i reconeixement, un símbol del col·lectiu trans. He de reconèixer el seu gran treball a la pel·lícula, poderós, molt enèrgic, fresc i creatiu. 

S’estrena a les pantalles el 5 de desembre. Karla Sofía Gascón apareix arreu. A mi em sorprèn, i no de manera agradable, la seva actitud verbal. És un terratrèmol que no para, tot un referent en el món tan estereotipat com el del cinema. Es referma com a gran favorita dels Oscars, i s’ho creu. Ja no anem tan bé. En plena promoció, algú recupera uns tuits seus de contingut xenòfob, homòfob, grollers, insultants... fins i tot als catalans ens toca el rebre.. i l’islam, la mateixa indústria cinematogràfica. Sí, tenen algun any (no molts), però hi són. S’aixeca la veda. Respon tothom. Les seves companyes de repartiment li giren l’esquena, el director Audiard la rebutja directament, Netflix veu perillar la gallina dels ous d’or i la retira de la promoció arreu del món (la paraula que fan servir és: està cancel·lada). No pot anar a la gala dels Goya i, probablement, no anirà als Oscars (Netflix, guapos, no li vol pagar el viatge i l’estada). I algú ja parla de linxament. Els tuits fan mal, el victimisme encara més. Això no és una cacera de bruixes, no la menyspreen per ser res, que no aprofiti aquesta situació per dir que, si no fos trans, això no passaria. Si no hi hagués tuits, tot això no passaria, si algú no apliqués la doble moral, tampoc. És un assumpte molt complex i no voldria, parlo per mi, que tot això eclipsi una feina tan espectacular com la que Karla Sofía Gascón aixeca a Emilia Pérez. La gent, tots i totes, ens equivoquem, i molt. Compassió no, perdó no ho sé, però ofegar una carrera d’anys, tampoc. Ja hauríem d’entendre que les xarxes socials són implacables, per tant, sapiguem que el millor tuit és el que NO s’escriu ni es publica.

I parlant de tuits, Jacques Audiard, el director de la magnífica Emilia Pérez, va piular amb tota la pachorra del món: “L’espanyol es un idioma que només parlen pobres i migrants.” Es que és francès, amb tots els respectes. I l’Oscar el rebrà Demi Moore. Viure per viure!