Ara, continuem amb l’altra llista que ja havia començat, coincidint amb els vuitanta anys del setmanari. Ja sabeu, aquelles pel·lícules més o menys representatives pels anys respectius. I veig que això anirà per llarg. Anem-hi. 

Any 1946: Gilda, mítica pel·lícula, promocionada amb la següent proclama: “Mai ha existit una dona com Gilda”. Un triangle amorós amb Glenn Ford, Rita Hayworth i uns guants llargs i negres. Avui dia, i amb raó, seria acusada de misògina. Mireu quina frase: “Les estadístiques demostren que hi ha més dones al món que cap altra cosa. Excepte insectes!”.

Any 1956: Centauros del desierto, un monumental western de John Ford, amb un rocós, implacable, indòmit i racista John Wayne: No li agraden els indis. La seva neboda és segrestada pels indis i ell dedicarà tots els seus esforços a trobar-la... i assassinar-la. Sembla que Ford vol fer-nos veure la complexitat de la diferència racial. L’altre gran protagonista del film és l’espectacular paisatge de Monument Valley.

Any 1966: Plan siniestro, també coneguda com Plan diabólico, és una veritable pel·lícula de culte. Una psicodèlica visió de l’alienació, una visió fàustica dels canvis personals buscant noves vides. Obra d’un artesà com John Frankenheimer, i amb Rock Hudson, i també una gran fotografia en blanc i negre, nominada a l’Oscar.

Any 1976: El imperio de los sentidos es allò que els francesos anomenen L’amour fou. Una història de passió portada al límit, molt visitada al seu temps per l’atreviment del director Nagisa Oshima en mostrar escenes, porques, gairebé pornogràfiques. 

Any 1986. Hunter, l’inici de les aventures del psiquiatra caníbal Hannibal Lecter, cinc anys abans d’El silencio de los corderos. El director era Michael Mann, llavors molt conegut per Corrupción en Miami, Lecter era un gèlid Briand Cox, i l’agent de l’FBI un intens William L. Petersen. Si sou dels que penseu que El silencio de los corderos feia por, és que no heu vist Hunter. 

Any 1996. Lone Star, superficialment és un encreuament d’una història policíaca amb un western modern. En el fons, és un sagaç i enginyós estudi d’unes vides interconnectades. John Sayles, el director, busca creuar línies, escarbotar el passat, aprendre del passat i tirar endavant. Els intèrprets estan perfectes, fins i tot Kris Kristofferson...

Any 2006. La vida de los otros, alterna l’horror i l’humor negre, una història al voltant de l’obsessió de l’antiga Alemanya de l’est per seguir els moviments de la, sospitosa, població. La crueltat de la famosa Stasi, sota la Guerra Freda, retratada d’una forma esglaiadora. 

Any 2016. Toni Erdmann explora en profunditat la relació d’un solitari i bromista professor i la seva filla, obsessionada i estressada per la seva feina. Anàlisi mordaç del món empresarial, de la malaltia mental i de l’explotació de l’Europa més pobra. Ah! I la graciosa i gens incòmoda seqüència d’una festa nudista, on precisament els genitals masculins i femenins són els elements menys sensibles que s’exhibeixen.

Continuarà...