El govern de facto, que ja sabem que un govern de facto sol fer referència a un govern sense aprovació electoral, que s’aparta de la legalitat, que usurpa l’autoritat, que no s’ajusta a la llei i que només ostenta el poder; doncs aquest govern de facto de l’Afganistan ha ratificat aquest dijous a la nit una llei per a “la propagació de la virtut i la prevenció del vici”, una llei que obliga a l’ús del vel per a cobrir-se el rostre les dones, i a més condemna el so en públic de la veu de dona com una falta contra la modèstia, la qual cosa és fer la interpretació més rigorosa possible de la xaria o llei islàmica.

Doncs això, que amb aquesta nova prohibició els talibans restringeixen encara més els drets de les dones. Aquesta mesura que forma part d’una sèrie de restriccions cada cop més severes i injustes ha estat durament criticada per la comunitat internacional i per les organitzacions de drets humans; però llevat de fer unes crítiques més o menys contundents, a mi em preocupa més els silenci voluntari de totes aquestes entitats que l’obligatori imposat pels talibans a les dones. Perquè dubto molt que ningú ni cap entitat hi faci gran cosa.

La llei aquesta es veu que consta de 35 articles, que contenen quatre capítols que aborden qüestions diverses com el vel integral per a les dones, la vestimenta per als homes que ja no poden anar vestits a l’estil occidental ni portar texans o corbata, han de vestir obligatòriament roba afganesa com el shalwar kameez, que és un conjunt tradicional de pantaló folgat i túnica i tenen prohibit afaitar-se o retallar-se la barba per sota la mida d’un puny o pentinar-se a l’estil occidental i de fet els talibans han expulsat de les forces de seguretat més de 280 homes pel sol fet de no haver-se deixat la barba d’un any, o la regulació dels mitjans de comunicació.

El Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici, que no sé si ja existia abans però en tot cas és molt ranci, s’ha marcat com a objectiu “impedir a la gent participar en prejudicis ètnics, lingüístics i regionals”. Olé tu i s’han quedat tan amples.

Aquesta llei, que repeteix per activa i per passiva la “necessitat” que les dones es cobreixin el cos i el rostre per evitar “causar temptacions i mals pensaments”, prohibeix també el so en públic de la veu en alt prohibint fins i tot el cant, recitar o parlar davant d’un micròfon. A més, les pobres dones afganeses adultes tenen prohibit anar en transport públic (privat ja no en tenen) sense un tutor legal masculí.

La llei de la vestimenta de les dones es va implementar al país quan els talibans van tornar al poder, ara fa exactament tres anys, aplicant càstigs rigorosíssims i només aquest últim any han detingut 13.000 ciutadans, la majoria dones, per “actes immorals” segons dades oficials del règim. 

Doncs afortunadament aquí encara no ens fan callar i com a molt intenten que parlem en castellà, que no té res a veure amb la magnitud de la tragèdia de les dones afganeses però que no deixa de ser un pas enrere també, i com que s’acosta la Festa Major, i per tant també la Fira del Teatre, gaudim-la amb llibertat de paraula i d’expressió. Passeu tots una molt bona Fira i Festa Major!!!