Sovint obro la Viquipèdia per saber què és o qui és (o era) tal cosa o persona. Em direu vagarosa, ja ho sé, ningú amb dos dits de front llegeix articles de la Viquipèdia per plaer. El tema sorgeix perquè l’altre dia, una setmana abans del 25-N, servidora va tenir una idea sobre la violència de gènere: posar llum a les dones invisibles que van revolucionar-vos la vida a vosaltres, milhomes que llegiu això. El procediment és simple i efectiu: consisteix a treure el nom de pila de la inventora i posar, a canvi, una inicial. J.K. Rowling és la creadora de Harry Potter, perquè J és de Joanne. No ho sabíeu, clar. És de sobres coneguda la teoria que qualsevol inicial davant d’un cognom té tendència a ser relacionada amb un home, abans que amb una dona. Per pensar i enrabiar-se. 

Comencem per la Stephanie Kwolek, a qui devem el kevlar. Aquest material és més fort que el niló, el podeu trobar en les armilles antibales. La següent dona passarà desapercebuda per als que no han canviat un bolquer a la seua vida. L’admirable Marion Donovan, nascuda en una família d’inventors, va tenir la pensada de posar una coberta impermeable al bolquer. Després de molts estira-i-arronses amb les empreses papereres de l’època, la casa Procter & Gamble començà a comercialitzar el seu invent, que coneixeu per pampers, els bolquers d’un sol ús. Aprofiteu d’agrair-li el fil dental, que també era invenció seua. La tercera dona és l’Ángela Ruiz-Robles, mestra de vocació, de qui se li recorda amb entusiasme l’enciclopèdia mecànica, patentada el 1949 com a “Procediment mecànic, elèctric i a pressió d’aire per a lectura de llibres”. Contenia làmines amb què els estudiants interactuaven: diria que era un precursor de la tauleta i de l’ebook. Hurra per ella! 

Els lectors espavilats recordaran el moment tràgic de la pel·lícula Titanic en què el passatge s’ha de salvar del naufragi imminent si puja a unes embarcacions lligades a la part externa del vaixell. Permeteu-me la llicència d’explicar-vos que aquest fet i la descoberta de la inventora i empresària Maria Beasley estan íntimament lligats. D’ella coneixem la invenció del bot salvavides. En 20 d’aquestes embarcacions, 700 persones van poder escapar-se del gel durant la fatídica nit del 14 d’abril de 1912. Ai, l’avarícia! Doncs el Monopoly va ser concebut com una crítica al capitalisme, que també té força avarícia, el 1902, i patentat el 1904. Qui va ser aquesta ment brillant a qui devem tantes discussions? La senyora Elizabeth Magie, inventora, escriptora, periodista, empresària i actriu estatunidenca. La història de la creació es va allargar fins al 1973, quan un tal Ralph Anspach inicià un judici contra els Parker Brothers perquè li admetessin el seu Anti-Monopoly, inspirat i plagiat del Monopoly autèntic. Durant aquest torcebraç legal es descobrí que era la Sra. Elizabeth Magie qui n’era l’autèntica autora. Des de l’altre món es devia sentir això: “Soc el guanyador, tinc els diners i les propietats!”, amb un bon esclafit de riure. 

Mária Telkes (1900-1995) fou una inventora hongaresa tot terreny. Una de les seves primeres troballes va ser un dispositiu fotoelèctric per registrar les ones cerebrals. Segons he pogut llegir al web de l’Abacus, “durant la Segona Guerra Mundial, va dissenyar un sistema portàtil de dessalinització d’aigua per als soldats que estaven al Pacífic. Després de la guerra, Telkes va crear un sistema d’emmagatzematge d’energia solar amb panells de vidre i metall”. Les parets de Casa Solar Dover, inventada per 3 dones el 1940 (l'arquitecta Eleanor Raymond; l'escultora Amelia Peabody, que el finançà; i la mateixa Mária Telkes), contenien dipòsits d’emmagatzematge, que seria un antecedent de les plaques solars amb cèl·lules fotovoltaiques. Ja em direu si no és per treure’s el barret!

Acabo amb una cita de la Virgínia Woolf, del seu assaig Una cambra pròpia: “M'aventuraria a pensar que Anon (anònim), qui va escriure tants poemes sense signar-los, era sovint una dona.” Una altra vegada que consulteu un text i veieu unes inicials davant d’un cognom, mireu si són de dona. Potser us deixaran enlluernats, homes que sempre us mireu el melic. Ja en tenim prou, de ser silenciades.