El color taronja és un dels meus preferits. M’ho diu una amiga i jo mateixa, mirant-me embadalida una taronja al súper. De fet, l’olor em porta al color, i aquest a la posta de sol, i als moniatos, i també als caquis, i vet aquí que acabo fent una macedònia de tonalitats del taronja. I és que no podria pas viure sense aquest color, i alhora el trobo massa potent o massa clar. Res, que com que és una unió entre el groc i el vermell, no m’acabo de decidir.

Els boscos ara a la tardor llueixen els mateixos tons que les carabasses i les pastanagues. També dels préssecs, i dels albercocs. La taronja conté vitamina C, un potent antioxidant, que ajuda a reforçar el sistema immunitari de l’organisme. Ara penseu que hem deixat de dir el color carabassa com si ja no fos nostre, si tot just fa quatre dies érem a una festa estrangera on tot té aquest color, combinat amb el negre. Per sort, als semàfors indica precaució, i està situat al mig. Hi ha qui, en veure’l, accelera. Crec que s’equivoca, però no seré jo qui es posi al davant i canviï la precaució per la imprecació, també coneguda com a insult. 

Anem a les espècies, un món minúscul, apassionant i olorós. La cúrcuma, usada per la cuina índia com a condiment fonamental de l’arròs, la carn i el curri, té moltes propietats. El tumèric (un dels noms amb què anomenen la cúrcuma) també s'utilitza sovint com a colorant alimentari, i és present a tota mena de preparats com begudes, derivats làctics, iogurts, salses, etc. També és molt apreciat com a substitut del costós safrà. La cúrcuma es fa servir per a tenyir de color groc la llana, el cotó, la seda; també el paper i cuir fi. La trobareu en cosmètica i farmàcia, per a acolorir pomades. La mostassa, que galleja del mateix color, untada en una maneta de cotxe mal aparcat, dubto que la faci més atractiva. Seriosament, l’articulista ha trobat setze (16) variants de mostassa a la Viquipèdia, entre elles la de Dijon. Se sap que a l’edat mitjana era molt comuna per amagar les carns, especialment bovines, en mal estat. A la regió de Dijon i al Canadà se’n produeix molta. Fou tristament usada al segle XX en la I Guerra Mundial com a gas paralitzant, la seua olor recordava aquest condiment. 

Més informació irrellevant o no. 1) Aquest color s’associa als Països Baixos. 2) Representa l’energia (penseu, si no, en una empresa que us cobra el gas a l’hivern, i em donareu la raó). 3) “Naranjito" era la mascota dels Mundials de Futbol de 1982 d'Espanya. 4) És un color sagrat per a l'hinduisme. Les túniques dels lames al Nepal són carabassa fosc, tirant a roig. Hom les associa a la felicitat i a l’energia. 5) Toulouse-Lautrec va pintar taronja en el vestit de ballarines i parisenques en els clubs i cafès on les va retratar. Per a ell era el color de la diversió i l’alegria. 

Per acabar, imagineu un quadre amb una noia dins d’un vestit de tul color carabassa, que dorm plàcidament caragolada dins d’una butaca. L’obra s’anomena June flamejant. Aquesta és una pintura de l’anglès Sir Frederic Leighton, que és considerada la seua obra mestra. Per als bojos d’aquest color, la mida del quadre els pot deixar en èxtasi uns quants dies: 120 cm d’amplada per 120 d’alçada. Si no en tenen prou, sempre poden demanar aquest menú: crema de carabassa, xips de moniato al curri, i gelat de pastanaga i préssec. Jo diria que quedaran ben servits. Bon profit!