Fum, fum, fum... i no és que ja comenci a cantar nadales, no, és que estic tipa del fum que ens venen tots plegats a totes hores. És vergonyós i llastimós com ens prenen uns i altres contínuament per idiotes i ens diguin que han aconseguit un gran acord i competeixin a veure qui la té més llarga per acabar arribant enlloc. Haurien d’haver aconseguit un acord històric, i ni uns ni altres crec que en treguin res llevat de marejar la perdiu i contaminar una mica més el medi ambient amb tantes anades i tornades.

Ara, que ens vulguin fer creure que l’acord d'ER i PSOE és un bon acord això ja no és prendre’ns per tontos, és pixar-se’ns al cap i dir-nos que plou. Aquest famós acord preveu una llei d’amnistia, tornar a impulsar el diàleg a través de la Taula de Diàleg, aquella taula de diàleg que tots sabem que ja van pactar en l’anterior legislatura, una taula que no ha servit per res durant anys, que no s’hi han assegut gairebé mai i que si ho han fet la resposta ha estat sempre NO a tot, per això ara el gran èxit de l’acord és “obrir una segona fase en el procés de diàleg”, és clar que sí home, com que la primera ha estat tan fructífera, doncs anem a la segona temporada perquè això ja sembla un culebró i dolent, perquè que tot el que sàpiguen dir és que el conflicte de Catalunya és “eminentment polític”... “apaga y vámonos”; la condonació del 20% del deute de la Generalitat amb l’Estat, deute que condonaran a totes les autonomies, amb una modificació legal de la qual es beneficiaran totes les autonomies del règim comú; i l’estrella de l’acord, el suposat traspàs INTEGRAL de Rodalies.

És que si vas llegint les tretze pàgines del document del magnífic acord et vas emprenyant i acabes parlant sol. Diu que els acords principals són 4: el vot a favor de la investidura (que deu ser el més important, evidentment); aprovar una llei d’amnistia (que ja vull veure si l’aproven o com l’aproven); tornar a impulsar la taula de diàleg (aquella que ja hem vist que no serveix per a res); i implementar una agenda de reformes i transferències (que d’aquí a 4 anys encara estarem igual). I diuen que això s’ha d’aconseguir a través “d’una negociació de bona fe”. Home, bona fe tota la que vulguis, però la primera vegada que t’enganyen és culpa seva, la segona ja és culpa teva, i quan ja en portem tantes... no és que siguem bons, és que sincerament som “bobos”.

I ens diuen tot això i es queden tan amples. Es veu que un dels apartats diu que l’acord permet “culminar el traspàs del servei de Rodalies i regionals”, al llarg de la legislatura que quedi clar, i després de repassar els acords de 2009 i 2010 d’un traspàs parcial que no s’ha acomplert mai, ni en els apartats econòmics ni en els tècnics, i tot i acceptant a més el deute pendent amb Renfe i incloure-hi els costos extraordinaris que puguin aparèixer. Perdoneu, però s’ha de ser ruc. No cal seguir, perquè em bull la sang i no us vull fer emprenyar. Ara a veure quin acord meravellós signen els altres, perquè jo mira, què voleu que us digui, que vagin a eleccions, tu.
I ara els que volen que España segueixi sent “una, grande y libre” (això últim quina ironia) fan manifestacions, on veus la Esperanza Aguirre com una jarrai instigant a la violència, però això sí, els Jordis i els CDR eren terroristes, i ella i els seus amics són patriotes.

I el Pere, l’Aragonès, com que és home de fe, se n’ha anat avui a veure el Papa per si hi pot fer un miracle. Sí Pere, l’esperança és l’últim que es perd, com l’Aguirre, tu, que de tant en tant ja veus que reapareix.