Cada any quan s’acosten aquests dies sentim per activa i per passiva la mateixa cançó d’aquest any, la castanyada en biquini, i després resulta que de cop i volta el temps fa un gir inesperat i fa certa la dita “per Tots Sants capes i mocadors grans”.

I com cada any doncs ja ha arribat la tardor, el canvi d’horari, que mai he entès, els primers freds, la caiguda de les fulles, les castanyes, els moniatos, els panellets, la festa de Tots Sants, i amb ella la Castanyada i el Halloween.

I aquí hi ha gustos per a tot. Defensors de la Castanyada i lamentablement cada cop més gent a favor del Halloween. La Castanyada és una festa popular de Catalunya que prové d’una antiga festa ritual funerària. Consisteix bàsicament en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, i tot això és típic remullar-ho amb moscatell. Pels volts d’aquesta celebració feia la seva arribada la castanyera, que venia castanyes torrades i moniatos al carrer. Ara s’ha fet molt popular la figura de la castanyera, figura que acostuma a visitar totes les escoles i que ve representada per una dona vella, vestida amb roba pobra d’abrigar, amb un mocador al cap, faldilla molt ampla i davantal, davant un torrador de castanyes.

El Halloween, en canvi, és una festivitat d’origen celta, que s’ha estès per tot el món, especialment pels països anglosaxons. Es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos en el qual habitar i que aquestes ànimes venien acompanyades de bruixes i esperits, i per això no s’encenia cap llum a les cases i la gent es vestia com bruixes o dimonis, per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos (ara, segons quins personatges podrien estar ben tranquils, perquè ben segur que els parents d’alguns d’ells, els antics habitants de les seves llars, en sentir vergonya aliena i passarien de llarg perquè ben segur no els faria cap gràcia habitar segons quin cos). Però aquesta tradició un xic macabra ha anat canviant i s’ha fet mundialment famosa per la quantitat de pel·lícules en què surten nens disfressats que van passant per les cases dient “Trick or Treat” o el que vindria a ser “Truc o Tracte”. Però com totes les importacions no ho acabem de fer gaire bé, i a mi cada cop que em truquen a la porta em diuen “Truco o Trato” cosa que m’irrita bastant la veritat. La majoria de vegades són unes colles massa grans de nens maleducats que res tenen a veure amb les dolces i angelicals criatures disfressades acompanyades pels pares que truquen a casa dels veïns demanant petits regals o llaminadures, amb la lleu amenaça de fer alguna trapelleria contra els propietaris de la casa que no els donin cap regal.

I vet aquí que nosaltres per no ser menys que els altres ens apuntem a tot, fins i tot i en molts casos en detriment de les nostres pròpies tradicions, i ara ja no només es disfressen petits i grans, ara ja disfressem la llar amb teranyines, pols, espelmes, carabasses, maniquins amb llençols simulant fantasmes... amb els que hi arriba a haver sense necessitat de simular. Què voleu que us digui, a mi aquestes coses no m’acaben d’entusiasmar, la veritat. Jo soc més de castanyes i panellets, que d’aquests n’hi ha de tota mena per triar si la butxaca acompanya.

I com aquell que res, en un obrir i tancar d’ulls tornarem a parlar un cop més que el 25 de novembre és el dia contra la violència de gènere, que lluny de remetre, cada cop n’hi ha més casos; dels llums de Nadal, de l’arbre de Nadal de l’Albiol que vol que sigui el més alt del món; del Tió i dels Reis que van cap avall també en detriment del Pare Noel que cada any creix exponencialment; de l’Any Nou i els seus propòsits, i així mentre parlem d’això no hem de parlar de política, investidures, eleccions... que n’estem tots fins...