Avui he sentit una notícia per la ràdio, de tot en fem notícia també, que m’ha provocat un somriure, cosa que no passa gaire sovint, i m’ha transportat anys enrere, quan a les cases es feien reunions de tupperware. Per als més joves que no saben que és el tupperware, els en faré cinc cèntims dient que van ser els inventors de les actuals carmanyoles (fiambreres). Van ser els primers a treure uns recipients de plàstic per a poder guardar i transportar menjar tancat hermèticament i que la gràcia es veu que era la tapa, com les dels pots de pintura però al revés. Això era l’any 1947, és a dir fa ja 76 anys i avui en dia continua essent el mitjà més emprat per tractar aliments, sigui per dur-los a l’escola o a la feina, guardar-los a la nevera, posar-los al congelador o escalfar-los al microones.

L’èxit del tuppers es devia en part a la seva forma de comercialització, s’organitzaven reunions a casa d’una senyora, qui convidava amigues i conegudes i un comercial explicava les meravelles del producte alhora que els proposava la compra a les senyores assistents, perquè bàsicament eren senyores, i alhora ella, l’amfitriona, s’enduia una comissió o un lot de productes. Com que aquest mètode de venda sembla que funcionava molt bé, altres cases el van adaptar també i encara avui en dia es fan reunions per vendre màquines, productes de bellesa, etc.

I d’aquí van néixer les tuppersex. Què és un tuppersex? Doncs consisteix en una reunió entre amigues per parlar, aprendre i experimentar amb productes sexuals i és una activitat cada cop més popular als comiats de soltera. Que això d’experimentar i provar no sé jo com va la cosa.

Però ara es veu que l’Ajuntament d’Esparreguera ha muntat una sessió de tuppersex, aquesta era la notícia, en principi oberta a tothom, però adreçada sobretot a la gent gran. Que si ja em costa imaginar la part aquella de provar i experimentar, no em vull imaginar algunes padrines agafant segons quins articles i fotent-li canya a la màxima velocitat com si fos un minipimer.

Doncs bé, aquestes reunions de tuppersex se solen fer a casa d’una de les amigues i habitualment la “venedora” sol ser una noia que porta una discreta maleta plena d’articles i joguines sexuals, que totes desitjaran, però que mai gosarien comprar a un Sex Shop, bàsicament perquè moltes mai entraran a una botiga d’aquestes característiques per por de trobar algú conegut. La noia, l’experta en els articles eròtics, habitualment va traient coses de la maleta i sempre comença pels articles més sensuals i va increscendo en intensitat a mesura que va traient objectes. A cada joguina que treu de la maleta, va fent una explicació i va descrivint en què consisteixen, per a què serveixen i com les poden ajudar en la seva vida sexual. Tothom pot preguntar el que vulgui i ella va responent a tot perquè diu que aquestes reunions de tuppersex no són només per a comprar, sinó que són com una mena de tallers de formació o consultoria sexual a nivell molt íntim.

I em torna al cap la reunió d’Esparreguera, feta en una sala de l’ajuntament, plena de gom a gom, m’imagino que homes i dones, junts i barrejats, amb una certa edat i una cultura sexual més aviat escassa. M’imagino la conductora de la reunió, traient primer espelmes afrodisíaques, essències i olis per a massatges, i algun graciós o graciosa, dient que a ell o ella els massatges els hi fan amb Trombocid; que quan els ensenya aparells que es posen a vibrar i que s’activen a distància ja s’atabalen perquè no saben programar ni la rumba, i quan els parli de sets bondage aquí ja poden sortir amb qualsevol ciri trencat.

Que està molt bé, i que a més és molt necessària l’educació sexual, més a segons quines edats perquè no n’han tingut mai, i m’imagino acabant la sessió dient que amb totes aquestes meravelles no fan falta ni nòvios ni marits per a gaudir, amb estupefacció dels senyors assistents que sempre s’havien pensat que ho feien d’allò més bé i amb sorpresa de les senyores, que moltes malgrat ser mares de família nombrosa no han experimentat mai un orgasme.

Doncs apa, ara hem de mirar com ho fem per fer que algun departament subvencioni aquestes xerrades, perquè si el sexe és vida potser ho podem demanar a Sanitat; si és un joc a Cultura, i si és una necessitat... a Benestar Social? Mai és tard per aprendre coses noves.