Doncs avui em venia de gust fer un article amè, divertit, positiu... però cada dia passa alguna cosa, i generalment sol ser alguna cosa dolenta que fa que hagi de centrar la meva atenció cap a una altra banda. Per exemple, aquests dies n’han passat moltes, de coses, i poques de bones si exceptuem la Fira. Hi ha hagut un terratrèmol al Marroc amb un balanç de víctimes esfereïdor, que en el moment de fer aquest article el govern marroquí ha manifestat que ha registrat 2.861 morts i la xifra de ferits s’enfila a 2.501, però que jo crec que malauradament seran molts més.

Però hi ha coses que no entenc, i una és que hi hagi un terratrèmol d’aquesta magnitud la matinada del dijous al divendres i fins al dissabte al capvespre la població marroquina no havia rebut cap comunicat oficial del Palau Reial. De veritat, totes les monarquies per a què serveixen? El rei Mohamed VI és conegut com el rei absent, i segons sembla divideix la seva residència en tres: França, Gabon i ocasionalment el Marroc, passant l’any passat més de 200 dies fora del país on regna. També segons la revista Forbes, Mohamed VI té una fortuna personal, que ja ens podem imaginar com ha fet, de 55,7 bilions amb B, de dòlars, però que no ha fet cap gest d'ajudar els seus súbdits i mentrestant ens plouen missatges de totes bandes perquè fem donatius per ajudar el poble marroquí, que molt em temo que no els arribaran pas.

Una altra cosa que em costa d’entendre és que en aquestes circumstàncies el govern marroquí es posi flamenc i només accepti l’ajuda de quatre països, entre els quals Espanya com no podia ser d’altra manera.

Una altra desgràcia, però de la qual gairebé no se n’ha parlat, és de les inundacions de Líbia, on el govern parla d’almenys 2.400 persones mortes i més de 10.000 desaparegudes, però malgrat que el govern libi demana tota l’ajuda internacional possible, d’aquests en sents ben poca cosa.

I ara ve el que potser em costa més d’entendre, i és que en moments com aquests tots sortim al carrer a donar suport al poble marroquí i ocasionalment potser al libanès, tots som solidaris i volem ajudar, però ah, quan el govern o l’ajuntament proposa fer un alberg o un centre de refugiats, tota la solidaritat desapareix com per art de màgia i surten els prejudicis i la cara més fosca de la societat. No només això, a l’hora d’emetre el vot, una part molt important de la societat votarà partits completament racistes i xenòfobs.

I ja per acabar, i aprofitar per fer una demanda per a Tàrrega que no sé si veurem mai acomplerta, parlarem de la desgràcia dels 4 nois, 1 noi i 3 noies d’entre 19 i 22 anys, morts per atropellament d’un tren i per culpa en part de la inconsciència dels joves, però en part de l’estat tercermundista en el qual Renfe té les seves xarxes ferroviàries. Només ens cal mirar els  passos a nivell de Tàrrega, al segle XXI és imperdonable una cosa així al centre de la ciutat, deixats, amb uns clots que quan plou semblen llacs i un perill constant per a les persones, sobretot les persones grans, amb mobilitat reduïda o els infants. Mira que ho he demanat vegades a diputats i senadors, i suposo que com jo tanta gent, i sempre amb el mateix resultat.

Doncs apa, a veure si la tardor ve més tranquil·la que la primavera o l’estiu, que això és un no parar.