Sabeu aquella frase feta que diu “poc se’n parla”? Doncs del cas Rubiales crec que se’n parla i massa, i fins i tot massa i tot, malgrat hi ha hagut molts silencis eixordadors, perquè no he sentit gaires presidents de clubs, jugadors, entrenadors o àrbitres manifestant el seu rebuig a un comportament totalment troglodita, masclista, prepotent i maleducat. Hem hagut d’esperar que la FIFA prengués part i suspengués cautelarment al paio aquest perquè alguns que l’aplaudien enèrgicament el dia de la seva roda de premsa, quan va negar més cops la seva dimissió que Sant Pere a Jesucrist, ara es manifestin en contra seu. Però que ningú s’enganyi, perquè han quedat tots retratats i han caigut moltes màscares. 

Vergonya és poc. És vergonya, fàstic, rebuig... Em pregunto com pot sortir Rubiales aquest amb aquesta cara tan dura i mirar de donar el tomb a la situació i mirar de fer sentir culpable a la víctima? D’acord, Jennifer Hermoso tampoc va estar a l’alçada de les circumstàncies en un primer moment, sigui per por, sigui per coaccions i amenaces, i no va denunciar ni es va manifestar; però un cop la Jennifer ha estat valenta i ha dit que ella es va sentir incòmoda, perquè era una situació incòmoda, un cop ha manifestat que en cap moment ella va consentir el “piquito”, s’ha generat una onada de reaccions a nivell mundial que prou podrien emular a la campanya del “Me too”.

A mi el comportament de Rubiales no em sorprèn gens ni mica, ja té cara de “machito espanyol” i em provoca tota mena de sentiments negatius; ara tant com me’l provoca el comportament d’en Rubiales m’ho provoca el de tota la seva colla pessigolla, col·locats tots a dit, a qui no es va tallar un pèl d’apujar el sou en plena crisi pel seu comportament, i uns callant i ja sabem allò de “qui calla, atorga”; i altres aplaudint amb les orelles sense tallar-se gens ni mica ni amagant-se per vergonya, perquè vergonya és l'única cosa que no tenen.

Però a veure, sempre hi ha algú que en treu rèdit, de tot plegat. Ara ha sortit l'Ayuso, que sap aprofitar molt bé qualsevol ocasió i ha aconseguit desviar el tema d’en Rubiales cap als independentistes, que no és cosa fàcil eh, i que només un caparró com el seu és capaç de saber girar una situació d’aquesta manera. Doncs diu l'Ayuso que “Se ocupan de Rubiales pero no del boicot independentista a la Vuelta”, apa, ja ho tenim. Ep, que per si algú encara no s’ha adonat del retrocés a passes de gegant que fa aquest país, els quatre CDR suposadament causants del sabotatge a la Vuelta, van patir escorcolls domiciliaris com a l’època del Sisquet. Que no sé si soc jo, però quan em miro al mirall em veig cada dia més jove, com el cas de Benjamin Button i deu ser per això d’anar marxa enrere en el temps.

I ara surt la mare del tipejo aquest que diu que només plora i no pot dormir, doncs com la mare de la Jennifer segurament o com ella mateixa, i que començarà una vaga de fam. Sincerament no tinc paraules. Ni per aquesta bona dona ni per com s’està gestionant tot plegat i cada minut que passa sento més ràbia, més indignació i més vergonya.

Aprofito per dir a tots aquests que tenen tot aquest circ muntat, que ben aviat és la FIRA DEL TEATRE de Tàrrega, i que potser seran ben rebuts, o no, i que per si tenen por de no poder arribar a final de mes podran passar la gorra. Apa, ja s’ho faran, a la resta Bona Fira i Bona Festa Major!