La cobdícia resumeix una manera de ser que s'identifica amb la forma d'exercir el lideratge dels anys 80 i 90, que encimbellava als anomenats yuppies, consolidant la idea que per arribar a dalt de tot en el món de l'empresa i la política, s’havien de trepitjar molts caps. 

No obstant, la crisi financera del 2008, amb casos com el del financer Bernie Madoff i posteriorment la pandèmia, van marcar l'inici del declivi d'aquesta ètica despietada, aflorant la necessitat d'un lideratge mes humà i revaloritzant la importància dels valors i el compromís amb el bé comú.

Hi ha molts homes i dones que han triomfat gràcies als seus sòlids principis ètics i el compromís amb el bé comú. Aquests líders desmunten el mite que per a tenir èxit s'ha de ser una mala persona. Han demostrat que el poder del bé és rendible i el lideratge fonamentat en els principis ètics pot marcar la diferència. Aquests líders ens inspiren a desafiar la mentalitat que l’èxit només es pot aconseguir a costa dels altres. 

Un exemple d'aquest lideratge va ser va ser Marc Aureli, un emperador romà que va governar des de l'any 161 fins a la seva mort l'any 180. A més dels seus èxits militars i polítics, Marc Aureli és recordat pel seu estil de lideratge únic i la seva filosofia estoica, que el van convertir en un líder exemplar per a molts.

Com a emperador, Marc Aureli va afrontar nombrosos desafiaments i conflictes, tant interns com externs. Tot i això, el seu enfocament principal va ser sempre el benestar de l'Imperi Romà i dels seus ciutadans. A diferència de molts líders del seu temps, Marc Aureli no buscava el poder per si mateix, sinó que veia la seva posició com un deure sagrat i una oportunitat per servir el seu poble. Aquest enfocament es basava en el profund sentit de responsabilitat i en la creença que els líders han de posar l'interès comú per sobre dels seus desitjos i ambicions.

L'estil de lideratge de Marc Aureli es caracteritzava per la humilitat, la moderació i la paciència. Tot i ser el governant suprem de l'Imperi Romà, mai no es va considerar superior als altres i es mostrava respectuós i compassiu envers totes les persones, sense importar la seva posició social. A més, practicava la moderació en les pròpies accions i comportament, evitant el luxe i el malbaratament i establint un exemple de sobrietat i autodisciplina. La serenitat, l'autocontrol i l'acceptació de les circumstàncies eren elements clau del seu enfocament filosòfic, i els aplicava tant a la seva vida personal com al seu govern. Aquesta actitud tranquil·la i reflexiva li va permetre prendre decisions ponderades i evitar respostes impulsives o emocionals.

Un dels aspectes més destacats del lideratge de Marc Aureli va ser el compromís amb la justícia i l'equitat. Es preocupava de garantir que les lleis s'apliquessin de manera justa i que tots els ciutadans tinguessin igualtat d'oportunitats. Va fomentar la tolerància religiosa i la protecció dels drets de les minories, cosa que li va valer el respecte i l'admiració de diferents grups dins de l'imperi.

Marc Aureli també es va destacar pel seu enfocament en l'educació i el desenvolupament personal. Valorava el coneixement i la saviesa i creia en la importància de l'automillora constant. Fomentà l'educació dels joves i donà suport a la fundació d'escoles i acadèmies. A més, ell mateix era un estudiant àvid i portava un quadern de notes en què registrava les seves reflexions i ensenyaments, que després es publicarien com Meditacions, una obra que segueix sent una font d'inspiració en l'actualitat. 

L'obra Meditacions conté reflexions a vegades escrites des de la soledat de la seva tenda de campanya, que conformen un manual d’ètica atemporal i que tot líder hauria de tenir a la tauleta de nit. En el llibre explora temes com el lideratge, els principis ètics, els valors i el compromís amb el bé comú. La seva filosofia es basa en la idea de viure d’acord amb la raó i la virtut, i considera que el deure d'un líder és actuar en benefici de la societat i el benestar dels seus súbdits. Per a Marc Aureli, el lideratge no és un privilegi, sinó una responsabilitat i un servei al bé comú. I ens transmet uns ensenyaments atemporals que són vigents en l'actualitat. Mitjançant aforismes, ens invita a reflexionar sobre diferents aspectes de la vida i ens ofereix consells pràctics per millorar el nostre dia a dia. Sobre l'empatia amb l'altre ens diu: “Acostuma't a prestar la màxima atenció al que diu l'altre, interna't en l'ànima de qui et parla. Davant la postveritat o el tan comú 'canvi d’opinió' ens insta a actuar amb noblesa i congruència, buscant la bondat i la veritat en les nostres actuacions i pensaments: 'Ja no discuteixis d'ara endavant com ha de ser l'home de bé, sinó que procura ser-ho realment', o 'si no és bo no ho facis; si no és veritat no ho diguis'". També ens ofereix consells per a la vida i no mimetitzar-nos amb aquells que ens calumnien: “La millor forma de venjar-te dels que t'injurien es no assemblar-se a ells.”

Per a Marc Aureli, l'enfocament al benestar del seu poble i el seu compromís amb l'equitat i l'automillora el van convertir en un model a seguir per a líders posteriors. El seu llegat perdura com a exemple d'un lideratge savi i compassiu, que prioritza el servei als altres i la cerca de la virtut.