Després de la reforma del 2020 de l'Impost de Successions a Catalunya, que va suposar un fort augment d'aquest, i la recent supressió de l'Impost de Successions a Andalusia, Catalunya passa a ostentar el poc honorable reconeixement de tenir el règim tributari mes car d'Espanya. Per això no és infreqüent que el que hereti hagi de vendre béns per poder pagar, endeutar-se… o simplement li resultarà més eficient renunciar a l'herència, ja que a més d'heretar, li caldrà pagar una cascada considerable de tributs sobre la propietat immobiliària.

En l'esmentada reforma del 2020, entre altres modificacions que han suposat un notable augment de l'impost, hi ha la creació d'uns coeficients multiplicadors de la càrrega tributària del que hereta en funció del seu patrimoni personal i la reducció a pràcticament la meitat de la bonificació establerta per als fills majors de 21 anys, pares, avis i el gaudi definitiu d'algunes deduccions queda condicionat al fet que es mantinguin els béns dins de la persona que els adquireix durant cinc anys des de la mort del causant.

El nostre dret de successions, juntament amb el relatiu a l'organització familiar i la seva economia, és a dir, el dret de família, formen el nucli central del dret privat de Catalunya, el qual s'ha anat formant al llarg dels segles d'evolució social i de la inestimable tasca dels jurisconsults i molt especialment dels notaris, que mitjançant l'elaboració de testaments i contractes matrimonials s'ha pogut mantenir la flama del nostre dret.

Aquest dret familiar i successori català pivota al voltant de la idea de la conservació dels patrimonis familiars: tant els capítols matrimonials com els testaments persegueixen la designació d'un hereu que continuï l'empresa familiar, sigui mercantil o no, evitant les successives divisions dels patrimonis que poden generar en un minifundisme de gestió antieconòmica. I aquest és veritablement un fet diferencial acreditat, que cap altre territori d'Espanya no ha desenvolupat. I això té tanta importància que fins i tot el testament català, excepte a Tortosa, és nul si no compta amb la institució d'hereu.

Al marge d'aquestes consideracions historicolegals, és fàcil comprendre que aquests increments tan elevats en la fiscalitat de les herències no estimulen l'estalvi de les famílies ja que, qui voldrà estalviar per comprar un immoble sabent la fiscalitat que li espera?

A més, les polítiques fiscals restrictives generen conseqüències econòmiques negatives. La pujada o la creació de tributs frena l'activitat econòmica, encareix el comerç, frena el creixement, redueix la creació d'ocupació i al final redueix la captació impositiva, que es el contrari del que es persegueix.