Relat de la millor empresa lleidatana amb seu a la Segarra: bonÀrea

Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.

 

Fa pocs dies el grup lleidatà d'alimentació i distribució bonÀrea, amb seu a Guissona, donava a conèixer les espectaculars xifres que va assolir l'exercici 2022, consolidant-se en la primera posició del rànquing d'empreses lleidatanes en quant a facturació i superant a grans empreses amb seu a Catalunya com Nestlé, Puig, Mango, Roca o Mediamarkt.

Les vendes han assolit els 2.822 milions d'euros, amb un creixement d'un 25,4 % respecte a l'any anterior, que ve donat la meitat per l'augment general dels preus, que està patint tot el sector de l'alimentació, i l'altra meitat per un creixement orgànic de l'empresa, a través de l'obertura de noves botigues bonÀrea, acabant l'any amb 560, després d'obrir 24 nous establiments i de traslladar d'ubicació o ampliar-ne 24 més. 

El grup també està patint l'augment dels preus dels carburants, que subministra a través de les seves 61 benzineres, i que en aquest any han tingut un 21% de creixement en volum.

L'empresa opera fonamentalment a Catalunya, però també arriba a l'Aragó, País Valencià, Madrid, Castella-la Manxa, Navarra, La Rioja i Andorra.

Molt meritori aquest creixement quan encara no ens hem recuperat del tot de la pandèmia, han hagut de gestionar unes altes taxes d'inflació en els costos de quasi tots els seus productes i  subministraments, com els cereals, l'energia, els carburants i totes les matèries primeres en general. Increment de costos, que ha minvat els marges de les empreses,  amb fortes dificultats de translació d'aquests al preu de venda final. I finalment havent de suportar l'impacte desestabilitzador de la guerra d'Ucraïna a les portes d'Europa.

L'empresa va realitzar durant l'any passat unes inversions de 148 milions d'euros, un 14% més que en el 2021, començant a ser rellevants les que van destinades al nou complex alimentari d'Épila (Zaragoza). I dona ocupació a 5.763 treballadors.

El seu president, Jaume Alsina, oferia fa dos anys una de les poques entrevistes a la premsa que mai ha donat i revelava que, tocant ja els 90 anys, encara es manté actiu i vivint l'empresa amb tota la il·lusió. És sens dubte el millor empresari que ha donat Lleida en les últimes dècades. Jaume Alsina va apostar des del primer dia per Guissona, un poble de la Segarra que fins aquell moment vivia deprimit per l'atur provocat amb l'arribada del la mecanització del camp. Avui es la segona comarca amb menys atur de Catalunya, estan ocupats a bonÀrea la majoria dels treballadors.

bonÀrea, que va néixer com una petita cooperativa, avui no és una empresa familiar, però està liderada per la família Alsina, en aliança amb altres famílies.

Segons Jaume Alsina, el secret de l'èxit de bonÀrea està a mantenir una constant obsessió per reduir els costos i millorar la productivitat. En un sector tan complex com el càrnic, poden vendre els seus productes en les seves botigues bonÀrea al millor preu del mercat. Amb la integració des del camp fins al consumidor final, s'han eliminat els intermediaris, com la gran distribució (Pryca, Caprabo o Condis), cosa que abarateix el cost final. Un model que, tot i sabent els seus competidors de la seva força, ningú ha sabut copiar.

Un altra de les polítiques d'aquesta singular empresa lleidatana és la de no endeutar-se amb finançament bancari i un repartiment moderat de dividends que li permet anar engreixant el volum de les seves reserves.

El projecte somiat de Jaume Alsina és el de la construcció de la nova fàbrica i centre logístic a Épila (Saragossa), en una parcel·la de 200 ha, i amb una inversió de 1.000 milions d'euros en què s'espera tenir una producció similar a la Guissona. El Govern d'Aragó els va obrir els braços, facilitant el solar industrial, i  l'aportació del gas,  l'electricitat, l'aigua... Entre 2023 i el 2027, s'anirà posant en marxa per fases, començant pel centre logístic. La nova fàbrica donarà feina a 6.000 treballadors més i abastirà els mercats de fora de Catalunya.

En Jaume Alsina no només té l'empresa al cap, sinó que li preocupen temes del nostre país, com la pèrdua d'oportunitats d'inversions en infraestructures per part de l'Administració, o que siguem una de les CCAA amb mes càrrega impositiva, fet que, en els últims anys, està produint la fuita d'empreses lleidatanes cap a altres indrets.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article