Arran de la suposada nova maternitat d’Ana Obregón (ara es veu que n’és l’àvia i té a bé recuperar la inversió de la maternitat subrogada a cop d’exclusives per capítols) s’ha generat tota mena de debats sobre si és ètic i moral. Convenient segur que no, ètic i moral segur que tampoc.

La moral s’encarrega de determinar quines conductes són adequades i quines no en un context determinat mentre que l'ètica fa referència als principis que defineixen quins comportaments són beneficiosos per a totes les persones.

Per  a mi, i potser vaig errada, la moral és aplicar els principis ètics quan no et veu ningú, una mica com allò de llençar un paper a terra si et miren o no posar-te el dit al nas. Doncs bé, n’hi ha que desconeixen el significat de la paraula ètica i per tant són de moral dubtosa.

Sorprèn que les primeres paraules d’Ana Obregón siguin que ara mai més tornarà a estar sola. Per mi això no és un acte d’amor, ans el contrari, és un acte del més gran egoisme, i em fa refermar en la meva idea que caldria regular molt bé tot això dels ventres de lloguer. Perquè a veure, si un se’n va a Holanda i compra droga, cosa que allà és legal però aquí no, i la porta cap aquí, està infringint la llei i el poden acusar de narcotràfic. Doncs si lloga un ventre de lloguer als EUA, cosa que allà és legal però aquí no, i porta la criatura cap aquí... està fent contraban de persones? Parlem d’una qüestió ètica o moral? Tant se val, és un disbarat i aquesta senyora el que necessita és ajuda psiquiàtrica i no una criatura que es veu que ha posat a l’habitació del seu fill mort sense tocar res i li diu que ara està amb el seu pare (ves que no hi guardi les cendres i tot) i que ben segur trastocarà des del bressol amb les seves neures la pobra criatura.

Però aquest no és pas un cas aïllat per pensar si una qüestió és ètica o moral. De tots és sabut per exemple que Donald Trump no deu saber el significat de la paraula ètica a jutjar per la seva manca de moral. I si de Trump o Putin la cosa no ens sorprèn, quan parlem que qui té un comportament amoral és el Dalai-lama... la cosa és molt greu. El Dalai-lama és el títol de l’autoritat suprema del Tibet i un dels títols religiosos més importants del budisme tibetà, i fins i tot té tractament de Sa Santedat. I segur que és infal·lible com el Papa. Infal·lible vol dir que no pot errar o equivocar-se. Doncs bé, demanar-li a una criatura que li xucli la llengua ara mateix a més d’un error monumental és del tot immoral.

I potser no és immoral, però sí que és poc ètic que l’arquebisbe Joan-Enric Vives es posicioni en contra d’un gag sobre la Virgen del Rocío de TV3 que diu que no ha vist, ancorant-se amb el que significa per als andalusos aquest element grotesc d’un humor feridor, que no dic que no, però que no hagi estat capaç de dir res de la cremada dels “judes” Puigdemont, Comin i Ponsatí a Alfaro, a la Rioja... parla per si sol.

Què voleu que us ho digui? Ens manca moral perquè ens manca ètica i hem convertit la societat que vivim en una societat totalment hipòcrita que només fa complir la moral quan se la miren, i no sempre.

Ara mateix no sé si porto un empatx de falsedat i hipocresia o de Mona. Apa, a prendre un bon protector d’estómac perquè tot plegat és vomitiu i a tornar-hi que no ha estat res.