Immersió lingüística


Teresa Miserachs s’incorpora a NOVA TÀRREGA el mes de febrer de 2022 amb la secció Tal com raja que té periodicitat quinzenal.
Teresa Miserachs reflexiona sobre l’actualitat oferint una àcida crítica.
En primer lloc, caldria aclarir que és la immersió lingüística per si hi ha algú que en desconeix el significat o no l'acaba d'entendre. La immersió lingüística dit en un llenguatge planer vindria a ser quan una segona llengua, que no és l'autòctona o pròpia d'un país o la que es parla habitualment i s'ensenya a les escoles, es veu sotmesa a una sèrie d'atacs i accions per tal que aquesta segona llengua s'imposi.
Gairebé més de 10 milions de persones són catalanoparlants segons la Plataforma per la Llengua, i és un idioma que es parla en quatre estats europeus: Espanya, França, Itàlia i Andorra, tot i que només és llengua oficial a Andorra. Mai a la història hi havia hagut tants parlants de la llengua catalana. Com és doncs que el català cada dia recula?
Ben senzill, en gran mesura és culpa dels diversos governs de la Generalitat que en els últims anys han mostrat un menysteniment, una desconsideració i una indiferència envers la llengua materna, la catalana. Tant és així que hi ha alguns departaments on només hi trobes els formularis en espanyol. I és clar, si des de casa no vetllem per la bona salut de la llengua, amb la quantitat de detractors que té, no ens serà gens fàcil salvar-la.
Potser una altra de les causes és el comportament social; sovint és més fàcil parlar en castellà que mantenir-nos en el català. L'altre dia, per exemple, en un establiment oficial de Tàrrega (no n'hi ha tants) van entrar tres empleades, dues de les quals d'aquí de tota la vida i una nouvinguda, d'Espanya, tampoc ens pensem que venia de l'altra punta de món, i que no sé quants anys porta a Catalunya, igual va néixer aquí i tot, i parlaven en castellà, suposo que per comoditat de les d'aquí o potser per altivesa de la d'allà, el cert és que en proporció dues a una, i en terreny propi es va imposar el castellà.
A mi m'agrada el kebab i sovint en vaig a buscar, i el noi que m'atén habitualment, és molt amable i llest perquè el segon cop ja sabia que jo volia un mixt, amb enciam, olives, panís i formatge i anava cantant: "mixto con lechuga, aceitunas, maíz y queso". Cada cop que ell deia un ingredient en castellà jo li repetia en català. La propera vegada va dir: "mixto con enciam, olives, panís i formatge", i jo el vaig felicitar i ell estava orgullós d'haver-ho encertat tot. I llavors el seu company es va dirigir a ell en la seva llengua i jo no vaig entendre res (aquesta és una cosa que em molesta sobretot si venen a fer alguna gestió i comencen a parlar entre ells en el seu idioma, que és ben lícit però que com que no sé si estan contents o enfadats, em posa molt nerviosa), i jo li vaig preguntar què deia el seu company i em va dir que era un rollo haver d'aprendre tants idiomes, i que els era més fàcil aprendre el castellà que l'entén tothom. I jo li vaig dir: a veure entendre'l l'entenem, però oi que si anessis a França parlaries francès o a Anglaterra parlaries anglès, doncs aquí hauríeu d'esforçar-vos per parlar en català perquè viviu aquí. Em va dir que no era el mateix i vaig acabar la conversa perquè tampoc en sé ni tenia ganes de fer una classe d'història. I no és que em vulgui penjar cap medalla, perquè reconec que sovint per comoditat o per no haver de discutir responc en castellà i mira tu per això vam estudiar idiomes i no em cal perdre el temps. I ara cada cop que hi vaig amb un gran somriure em canta:"mixto con enciam, olives, panís i formatge" i soc feliç pensant que encara que poc, alguna cosa he fet.
Però soc ben conscient que si no comencem nosaltres, jo vaig ser de les primeres a tenir un correu amb el punt cat quan s'havia de pagar per tenir-lo i ara no el tenen ni els estaments oficials.
I tot això ve per aquella impresentable d'infermera que es va riure del català i que per mi hauria hagut de ser expulsió o acomiadament immediat i inhabilitació per fer d'infermera a qualsevol lloc, perquè els malalts tenen tot el dret de ser atesos en la seva llengua i perquè a més va demostrar que empatia en tenia poca i aquesta és una de les qualitats que ha de tenir una infermera i per tant s'ha equivocat de professió.
Doncs apa, si això ha servit perquè algú usi una mica més el català ja em donaré per satisfeta.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari