A hores d’ara segurament ja tothom sap qui son els The Tyets, perquè van aconseguir junt amb Lildami el guardó a la millor cançó i el millor videoclip elegits per votació popular, i perquè fa uns dies van fer un concert èpic a la sala Apolo, amb “intent” de ballada de sardana inclòs. 

The Tyets és un grup de música català format per dos mataronins, l’Oriol Ramon i el Xavier Coca, que es van donar a conèixer el 2019 amb el seu primer disc Trapetón. Les seves lletres tracten de temàtiques amb un punt humorístic i es distancien del reggaeton o del trap, que habitualment fan referència a les drogues i a l’alcohol. The Tyets s’han convertit en tot un fenomen i en una de les bandes amb més projecció del panorama musical català, i les seves cançons no paren de sonar arreu: Bailoteo, De l’1 al què i la que s’ha fet més famosa de totes Coti x coti, que no té altre secret que haver incorporat dues tenores i quatre fiscorns i ritme de sardana, precisament ara que la sardana no passa pel millor moment.

I ho sé, els amants de la sardana, els més puristes em diran de tot, perquè a casa en tinc un que si d’una cosa entén i per una cosa viu, a part de mi és clar, és per les sardanes. Però jo quan vaig sentir per primer cop Coti x coti, li vaig dir al meu marit que aquesta cançó triomfaria, i que jo proposaria els The Tyets per la Creu de Sant Jordi com a mínim, perquè ara tot el jovent ha descobert la tenora i el fiscorn, i encara que no en tenen ni idea com jo, puntegen una sardana amb aires inclosos, perquè fan difusió de la cultura i el folklore català i canten en català que és molt més del que han fet o faran mai els Estopa. I he de dir que com diu la seva lletra, jo no me la puc treure del cap i espero amb ganes el Paupaterres 23 perquè vindran i allà que aniré a puntejar el Coti x Coti.

I a una altra que també li donaria és a la Rosalia, perquè l’Ibai Llanos li va fer una meravellosa entrevista junt amb la seva parella en Rauw Alejandro en què va parlar en català i va dir que a casa seva parlaven sempre en català. En un moment donat en Rauw va dir que l’havia après per supervivència, fent una broma, dient que estava a casa amb els sogres, i la iaia i tots parlant en català i o s’espavilava o no entenia res. Segur que no és així però com a empenta al català no té preu. Si en Cruyff, o en Messi haguessin dit només alguna paraula en català altra cosa seria; però si ni els futbolistes d’aquí s’hi esforcen. No he sentit mai una paraula en català, o en tot cas molt poques vegades a Iniesta per exemple, per no parlar del Jordi Cruyff, que es diu Jordi perquè va néixer aquí i no l’ha parlat mai.

I ara surt el govern de la Generalitat i diu que vol impulsar el català, però que ha externalitzat la vigilància de les proves d’accés al Cos de Funcionaris a una empresa de Madrid i ha pagat un milió i mig d’euros. Vull suposar que aquesta empresa no és la mateixa que feia els seguiment de la Covid i que dirigia el germà de Junqueras. I ara, es veu que els mossos han detingut Clara Ponsatí que avui ha tornat a Barcelona. De debò, quina pena i quina vergonya de país. Així no ens en sortirem mai.