La conjuntura nacional e internacional dels últims dotze mesos deixa per a aquest nou any més preguntes que respostes. De totes maneres, intentarem concretar de forma sintetitzada els reptes, incertituds i respostes segons els diferents àmbits de la nostra economia.

- Geoestratègia i política econòmica global. En el 2023 seguirà amb nosaltres la incertitud i l'economia mundial estarà exposada a diferents crisis, una situació marcada per la combinació de situacions desfavorables que dibuixarà un panorama en el qual la incertitud i la volatilitat són creixents, tot i que possiblement amb menys intensitat del que fa pocs mesos s’havia anunciat.

- Política monetària. Hi ha un consens en què els preus de l'energia i els aliments seguiran propiciant tasses d’inflació elevades en els propers mesos, amb la corresponent pèrdua de poder adquisitiu de tots els ciutadans. Tot i que cap a final d'any les taxes d’inflació s'han moderat a gairebé tot Europa per la baixada dels preus energètics, la inflació subjacent, que és la que no compta amb els preus de l'energia, segueix pujant encara que s'ha desaccelerat, però és justament la que es mira el Banc Central Europeu a l'hora d'apujar o no els tipus d’interès.

- L'empresa en el 2023. La recuperació de l'economia espanyola iniciada en el 2021 està perdent intensitat. Les empreses estan veient augmentar els seus costos de producció per diferents vies, cosa que en molts casos porta a una contracció dels marges, ja que l'estancament de l'activitat dificulta la translació als preus. El pitjor està en les càrregues financeres a conseqüència de l'augment de l'euríbor en prop de 3 punts bàsics, i en un context com el que ens ve, augmenta l’aversió al risc i la gestió ha de ser especialment responsable i prudent, controlant els costos energètics, financers i laborals. No obstant, el sector serveis, en contraposició amb el de la indústria manufacturera, que està en contracció, està registrant un interessant creixement conseqüència de l'augment del turisme per l'efecte de les bones temperatures de la tardor i l'hivern, que cada vegada són més habituals.

- Política fiscal, despesa i ingressos públics. Les ajudes i rebaixes fiscals per pal·liar els efectes de la inflació suposen un augment significatiu de la despesa pública, tot i que s'ha vist més que compensat fins al moment per un saludable creixement dels ingressos tributaris per un import pròxim als 40.000 milions d'euros, a conseqüència dels augments de preus per l'efecte de la inflació i per l'augment dels impostos, de la qual cosa la Hisenda Pública espanyola no en diu res. La primera prioritat hauria de ser la negociació d'un Pacte de Rendes que permeti repartir els costos de la crisi d'una manera equitativa, amb el suport polític i social al més ampli possible.

- Què esperar dels fons Next Generation UE. És d'esperar que l'economia espanyola es beneficiï especialment de l'impacte positiu del Pla de Recuperació el 2023. L'addenda al pla que es remetrà formalment a Brussel·les els propers dies incorpora més de 10.000 milions addicionals de transferències no reemborsables i més de 84.000 milions  en forma de préstecs en condicions preferents. Espanya disposarà de més de 200.000 milions de fons europeus per transformar-se. S'ha de veure si se sabrà aprofitar i qui se n'aprofitarà.

- Digitalització, innovació i medi ambient. Els fons rebuts i que es rebran de la UE han de servir per millorar el teixit productiu, centrant les seves estratègies empresarials a digitalitzar els seus processos, avançar en la innovació dels seus productes i evolucionar en els seus models de negoci. El teixit productiu també ha d'augmentar el seu compromís empresarial amb la sostenibilitat mediambiental i social.

- Mercat de treball. El 2023 serà un any de transició i elevades incertituds en termes de creixement econòmic, amb riscos que podrien tenir importants efectes sobre el mercat del treball i sobre la situació financera del sistema de pensions. En relació al mercat del treball, el que pot passar és que el creixement sigui menor al previst, per la qual cosa serà necessari adoptar polítiques actives del mercat del treball per augmentar la qualitat i les taxes d’ocupació. 

- Comerç internacional. La pandèmia i la posterior crisi de subministraments provocada per la guerra d’Ucraïna, junt amb la transformació de la globalització, els intercanvis comercials es concentren dins de diferents blocs de països, donant pas a una desglobalització que suposarà un encariment dels costos de producció i de la volatilitat en els mercats.

- Indústria i comerç. La geopolítica marcarà la reconfiguració dels models de negoci en base a la proximitat o a la seguretat estratègica, cosa que, dins d'una realitat d'operar en blocs i no de forma global a nivell mundial, farà necessari donar un impuls a la digitalització i la robotització per compensar l'increment dels costos laborals i la pèrdua de població activa en les economies avançades.