Com cada cap d'any, toca fer balanç de l'any que hem passat 2022 i treure els ensenyaments que ens ha deixat. 

- Fi del bo que ens ha deixat la pau. La guerra a Ucraïna suposa la fi de dècades de pau a Europa amb implicacions humanitàries i econòmiques de llarg termini. A més d'una major tensió geopolítica, implica l'increment obligat de les despeses en defensa a tots els països europeus, a costa d’altres més orientades al benestar dels ciutadans. Addicionalment, sorgeix la necessitat de repatriar cap a països "amics i confiables" la producció i el subministrament de gran quantitat de productes.

- Tornem altra vegada a un món de blocs. Les sancions imposades a Rússia han dividit el món en dos blocs: 52 països sancionadors (UE, Regne Unit, EUA, Canadà, Japó, Austràlia) i més de 140 països que no apliquen sancions (Xina, Índia, la major part d'Àsia, tot Àfrica, tot LATAM, i fins i tot Israel). Sense possibilitat d'aplicar sancions secundàries per part dels primers, als països que no apliquen les sancions imposades per Occident la seva efectivitat es veu molt diluïda. Passats uns quants mesos, és clar que les sancions poden tenir un efecte bumerang sobre Europa. 

- Guerra econòmica i comercial entre els EUA i la Xina. Tot i que incruenta, no ha deixat d'escalar durant aquest any. La prohibició de vendre xips avançats a la Xina suposa una declaració de guerra comercial que tindrà perniciosos efectes sobre el creixement i la inflació mundial, tot i ser comprensible des d'un punt de vista geoestratègic. El motiu radica en el fet que aquests xips són necessaris per a la creació d'intel·ligència artificial (IA), computació d'alt rendiment o superordinadors, ja que la Xina està amenaçant en domini mundial aquesta informàtica més sofisticada i d'alt nivell, que li reporta grans beneficis econòmics i de seguretat.

- Efectes secundaris de les sancions a Rússia. La Xina i altres països no alineats amb Occident han pres bona nota de la congelació de les reserves russes en dòlars i en euros, així com l'exclusió del sistema SWIFT com a sanció per la invasió. El sistema SWIFT és el canal de comunicació del món financer internacional, necessari per a qualsevol persona o entitat que necessiti transferir diners a un altre país. Com a resultat, s'ha començat a veure una disminució de la tinença de bons del Tresor americà per part de diferents països, entre els quals la Xina, tot i que avui per avui Xina necessita el mercat nord-americà per col·locar els seus productes.

- Suïcidi energètic d'Europa. La dependència energètica europea de Rússia i tercers països està passant factura al Vell Continent. La falta d'inversions en fonts autòctones i de seguretat en el subministrament energètic a preus assequibles situa Europa en una delicada posició en els pròxims anys. 

- El despertar de la inflació i els tipus d'interès. La inflació pròxima a zero o fins i tot negativa ha arribat a la seva fi. Ara prevalen les forces inflacionistes, entre altres raons per la desglobalització i les mesures proteccionistes dels EUA i la UE. Com a conseqüència, els tipus d'interès es troben en aquests moments en una tendència de successives pujades d'incert final, tant a la UE com als EUA. Els bancs centrals van transmetre equivocadament durant més d'una dècada la idea que els tipus d'interès no tornarien a pujar. Les primes de risc tornen a existir. Les polítiques dels bancs centrals han empès durant més d'una dècada els inversors a assumir riscos, sense que sempre aquests riscos hagin estat degudament remunerats. 

- La renda fixa és la més variable de les rendes. Amb la pujada dels tipus d'interès, els bons de l'Estat espanyol a 10 anys, que portaven una ratxa d'alts rendiments, han vist com la tendència ha canviat de forma sobtada, fent que les pèrdues en la renda fixa el 2022 siguin històriques. Els bons del Tresor espanyols a 10 anys han arribat a perdre un 20% del valor. 

- La FED (Banc Central dels EUA) ha deixat enrere la seva política d’estímuls financers amb interessos baixos, per ajudar els mercats financers i les empreses: Els inversors ja no poden comptar amb la intervenció de la Fed quan els mercats financers pateixin descensos rellevants. El 2022 per primera vegada en gairebé cinc dècades, la Fed no ha intervingut davant d'una caiguda de l'S&P (un dels índex de la borsa dels EUA), superior al 20%. Al contrari, ha incrementat els tipus d'interès substancialment. Quan la liquiditat és abundant i els actius segurs i rendibles escassos, els excessos proliferen, i els excessos solen acabar malament.

L'any 2022 ha tancat una època de dècades de pau, globalització, absència d'inflació, liquiditat abundant i tipus propers a zero.

Benvingut 2023.