Ai, Marie, ai, Marie... “La que has liado, pollito”, que dirien alguns. Per si algú encara no se n’ha adonat parlo de Marie Kondo, la guru de la neteja i l’ordre. Marie Kondo és una autora japonesa i consultora d’organització. Ha escrit 4 llibres sobre l’art d’organitzar i endreçar i els seus llibres s’han publicat en 33 estats; han estat editats en múltiples idiomes entre els quals el coreà, el xinès, el francès, l’alemany, l’anglès o l’espanyol, i n’ha venut gairebé 4 milions de còpies. El més conegut segurament és: La màgia de l’ordre: eines per ordenar la teva casa... i la teva vida. Va estar inclosa en la llista de les 100 persones més influents del món que va elaborar la revista Time el 2015, i és l'única persona japonesa d’aquesta llista a banda de l’escriptor Haruki Murakami.

Marie Kondo es veu que es va interessar des dels 5 anys per l’ordre i la decoració i sembla que sempre llegia (a 5 anys potser només mirava) les revistes de decoració que comprava la seva mare. Com que era la mitjana de 3 germans, i passava molt temps sola perquè el seu germà gran jugava als videojocs i la mare tenia cura de la casa i de la seva germana petita (fins aquí no és res excepcional), això va fer que s’interessés molt pel katakuze, que és un terme japonès que fa referència a les accions de netejar i ordenar (això a 5 anys ja és més estrany).

Ja a l’institut va mostrar que li agradava ordenar i es quedava endreçant la classe mentre els seus companys practicaven esport. Deia que netejar a més li treia pressió a l’hora dels exàmens. I diu ella mateixa que un dia va experimentar un estat de consciència d’ordre perfecte i va decidir fer de la seva passió la seva professió i la tortura de molts i va crear un mètode, el KonMari, que vindria a ser una barreja de filosofia oriental, fengshui i coaching inspiracional. Va ser tot un èxit i fins i tot els monjos budistes van adoptar una pràctica que van anomenar danshari i que consisteix precisament en això: a ordenar coses. 
I ves a saber tu quantes crisis ha provocat, quantes ruptures, quants divorcis la seva mania per l’ordre i pel fet de desfer-se de coses, o de plegar la roba d’una determinada manera, al·legant que mantenir l’espai endreçat ja sigui a casa o a la feina és sinònim de tranquil·litat i felicitat.

I ara, gairebé deu anys més tard, i li ha calgut estar casada i ser mare per adonar-se que ni llegint el seu propi llibre pot tenir la casa ordenada. Encara bo, perquè ja començava a tenir una certa frustració. I avui per avui va i diu que tenir una casa minimalista i endreçada és molt complicat d’assolir quan tens tres fills i que casa seva ara no està ordenada, però la forma que passa el seu temps és la correcta per a ella en aquest moment i aquesta etapa de la seva vida. I s’ha quedat tan ampla. I encara publicarà algun llibre en el qual dirà que no és important tenir-ho tot endreçat i a lloc, que el més important és passar temps amb els teus fills i ser feliç, vaja el que fèiem molts abans amb remordiments per llegir els seus consells.

Ara, neteja, una bona neteja, hi ha molts llocs que hi faria falta, començant per TV3, “la nostra”, i acabant per Antena 3. I com que la “la família” s’ha de protegir, carregaré contra els d’Antena 3, que em sembla una autèntica aberració el que es va dir al programa de l’Ana Rosa del Froilán, si bé no és cert que aparegués un titular que digués que Felipe Juan Froilán de Todos los Santos (només van posar Froilán perquè no hi cabia) que deia que era un jove talent que havia hagut de marxar fora per manca d’oportunitats com tants altres joves amb carreres i talent, i sembla que va ser un muntatge humorístic d’una cadena; però el famós Conde Lequio va dir sobre la marxa a casa del padrí que és una bona oportunitat per reorientar la seva vida perquè no té ofici ni benefici (no sé jo si el padrí és gaire bon exemple). I ho diu ell, això de l’ofici i el benefici.

Va, doneu-me una escombra que començaré a netejar.