Havia començat l’article d’una altra manera, més divertida, que ja reprendré més avall, però davant els últims esdeveniments m’ha semblat oportú fer una aportació lliure i gratuïta. S’acosta Carnaval i un cop més la polèmica torna a Tàrrega. És igual el color del consistori, cada any cauen al parany, si és que és un parany, perquè no sé si se n’han adonat que ja hem passat gairebé un quart del segle XXI i no sé si fa riure o plorar que esdevingui un escàndol la decoració a base de sostenidors i calces i a hores d’ara encara es consideri transgressor. Que sí, que és una mala passada que l’església estigui al costat de l’ajuntament, però a veure, si al davant de l’església hi obrissin un negoci eròtic què farien? El tancarien? Voleu dir que unes calces i uns sostenidors són realment tan ofensius? Que molta gent ni sabia que hi eren i ara ho sap tothom. Perquè vull pensar que no va ser un robatori fetitxista. Realment em sembla molt trist que al segle XXI encara haguem d’entrar en aquests debats. I com diu l’Empar Moliner: “Un Carnaval sense perreo i amb censura, no és un Carnaval, és una Quaresma.”

I dit això aniré a reconduir l’article, tenint en compte que Carnaval vol dir festa de la carn, els excessos i la disbauxa. I en català tenim un vocabulari eròtic i sexual exhaustiu, exuberant, molt ric i divertit fruit de la cultura popular. També és cert que aquest vocabulari és considerat irreverent i està mal vist per alguns sectors, que ja veiem que tenen la pell molt fina per a segons què i fins i tot la roba estesa ofèn.

He de puntualitzar que molta part d’aquest vocabulari ha estat creat i pensat per homes que fins fa pocs anys eren els únics que en parlaven, que en podien parlar, de fet, obertament i sense ser malvists.

Llegia l’altre dia un article de Vilaweb que deia: “Fer un polvo o fotre un clau?” I vaig pensar en com era de ric el nostre vocabulari i quantes expressions teníem per descriure una mateixa cosa: fer l’amor (la més fina i correcta i que ofèn menys gent), follar, fotre un  clau, fotre un polvo, cardar... Si parlem de genitals, la forma correcta seria vagina, però per referir-nos als genitals femenins tenim un ampli ventall de paraules, des de la vagina que hem dit és la més correcta, al xotxo que és la més vulgar, passant per altres com patata, figa, conillet, parrús, bacallà, xona, trau, clivella, escletxa, tavella o forat de baix.

Ah, però si l’aparell femení té un munió d’expressions, el masculí no es queda enrere, i si bé la més correcta seria penis també se’l sol anomenar fal·lus, fava, xufa, eina, ferramenta, semaler, aparell, pardal, tita, cuca, piu, verga i les més vulgars polla o cigala.

Doncs apa, ara que alguns ja em deuen haver fet la creu, altres potser m’excomunicaran, alguns potser es sentiran ofesos, que no veig per què i si és així no era pas la meva intenció, i vagi per davant que a mi no m’agrada el Carnaval entès com a festa de disfresses per amagar o per canviar la identitat, sí que estic a favor de la festa de la carn.

I com diu la dita: la carn fa carn, el vi fa sang, a follar amb alegria i endavant. Bon Carnaval a tothom.