Lita Gilabert

Aquest matí (23/01/2023) m’he adonat que soc una caçadora. Una caçadora de paraules. Però també d’imatges i, de vegades, fins i tot, de records d’altri, que manllevo i faig meus. Posar-me nom m’ha tranquil·litzat i em permet que sigui capaç d’explicar-vos aquesta història:

A primera hora escoltava un informatiu de la televisió. Mentre ho feia, he capturat una presa. Dues paraules desconegudes fins aleshores, que no tenia enregistrades conscientment: la Internet profunda. Però no ha estat fins més tard que m’he decidit a assaborir el botí, després d’una recerca prèvia de la mà del periodista Miquel Jarque (www.ccma.cat/catradio/catalunya).

Quina ha estat la notícia? El titular era el següent: “Una joguina, una finestra i una pel·lícula: així s’ha caçat el pederasta més buscat.” El subtítol: “La cooperació de la Interpol i la policia australiana ha estat clau per fer la detenció a Sant Pere de Ribes, al Garraf.” La seva lectura m’ha fet ensopegar amb una altra paraula: la Internet fosca, la Dark Web, el lloc on el delinqüent penjava els continguts de les agressions, el lloc on només uns pocs tenen el privilegi d’accedir.

He intentat alliçonar-me sobre alguns conceptes que donen fe de la meva poca traça tecnològica, que algú anomenaria analfabetisme 4.0... O ja anem pel 5.0?

Aquí ho teniu:

La World Wide Web (Web): Engloba el que coneixem com Internet. Només n’hi ha una i està composta per diferents capes.

La Surface Web/La Internet superficial: És la que usem en el nostre dia a dia. Els continguts estan indexats per buscadors com Google o Yahoo, per exemple; són públics i es troben fàcilment. Hi tenim, també, el Facebook, el Twitter, les xarxes socials, entre d’altres.

La surface web és el que Ernest Hemingway anomenaria la punta de l’iceberg.

Però, què hi ha ocult sota la superfície de la internet convencional?

La Deep Web/La Internet profunda: El seu contingut no és accessible a través dels buscadors estàndards. Representa el 90% dels continguts de la xarxa. Un exemple senzill són les webs de les entitats bancàries, on les nostres consultes particulars no són a l’abast de tothom.

La Dark Web/La Internet fosca: Forma part de la Deep Web. En significa el 0,1%. És el contingut deliberadament ocult; per accedir-hi, calen uns coneixements que s’escapen de l’abast d’un simple usuari, i també un software que permeti navegar-hi. Aquí entra el que s’anomena:

La Darknet, la xarxa fosca: Són les xarxes específiques, ocultes, que allotgen les pàgines de la Dark Web. La connotació negativa que implica la paraula dark no es pot obviar: per aquí es mouen els pederastes o el crim organitzat, entre d’altres, però també persones o grups en els països dels quals l’ús de la Internet convencional està fiscalitzada pels governs, per exemple.

Tanmateix, el cas del pederasta de Sant Pere de Ribes s’ha resolt per la capacitat de la Unitat Central de Ciberdelinqüència de la Policia Nacional de submergir-se en les profunditats del submon de la Dark Web: El fotograma d’un dels vídeos del pederasta ha permès geolocalitzar-lo, gràcies a una finestra, el so d’una pel·lícula doblada al castellà, i un automòbil de joguina que es comercialitza a Espanya (un cotxet de policia!). Els detalls, com subtitula Jarque, són importants.

Els detalls són importants

Un altre tema és si el contingut de la Surface Web, de la Internet superficial, la que usem cada dia, és de fiar. Qui més qui menys pot abocar-los-hi, decidir la manera com s’expliquen les històries, com tergiversar-les o obviar-ne informació, seguint interessos no sempre clars.

Per exemple, apropant-nos a un entorn més nostrat: en mans de qui està la redacció dels continguts biogràfics de personatges locals, d’aquells que no formen part dels grans llibres d’història? Qui redacta o vetlla pel seu contingut? Qui són els autopatrulladors de la Viquipèdia? Tenen o no tenen consignes? No sembla una tasca fàcil.

En aquest punt, recordo l’entrada dedicada a Samuel Pereña (Lleida, 1894 – Olot, 1978), d’Unió Republicana, que, segons l’enciclopèdia virtual, va ser el primer alcalde de Tàrrega durant la Segona República. Efectivament, ho va ser, i forma part de la petita gran història del municipi.

El que s’obvia, però, en la nota biogràfica d’aquest alcalde, és que només ho va ser durant una setmana: del 15 al 21 d’abril de 1931. Per què? Samuel Pereña no havia guanyat les eleccions locals, però la seva candidatura no va acceptar el resultat electoral de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, que donaven com a vencedora la Candidatura Popular, encapçalada per Francesc Fité (la Freita, 1873 –Tàrrega, 1936), qui, amb ànim de no entrar en confrontacions de conseqüències impredictibles, li va cedir l’alcaldia.

Finalment, es va imposar el sentit comú, o, diguem-ne, democràtic, de la Segona República: Francesc Fité va ser nomenat alcalde de Tàrrega al cap de pocs dies, càrrec que va exercir fins al 1934. Va ser ell el primer alcalde de Tàrrega durant la Segona República? És realment important aquest detall? Per a mi, per descomptat, sí.