Doncs bé, com aquell que no vol la cosa, ja gairebé ens hem menjat l’any. Afortunadament hem deixat enrere les males experiències dels dos anys anteriors, el 2020 i 2021, que van venir marcats per la pandèmia i tot el que això va suposar. A poc a poc hem anat assolint o recuperant el que abans teníem per normalitat, i he d’admetre que tot i que encara els llocs tancats o les aglomeracions em fan una mica de respecte, em fa goig veure els carrers plens de gent un dissabte a la tarda.

Tot i que si he de ser sincera tampoc acabo de trobar del tot normal les xifres d’ocupació de turisme, hotels o cases rurals, d’estacions d’esquí o les cues quilomètriques de vehicles en les operacions sortida. A mi que m’ho expliquin a poc a poc que soc de lletres i els números em costen, però en uns moments en què estem pagant la llum i el gas, i fins i tot els carburants a uns preus extraordinàriament desorbitats; que els sous s’apugen però no tant; que a qui li toca revisió de la hipoteca li han clavat un bon ensurt; que sents que tot s’ha encarit una barbaritat des del menjar fins als torrons, de les joguines a... poseu-hi el que vulgueu, aquestes allaus de gent per tot arreu no ho acabo de trobar gens normal.

De fet, i ja ho he dit més d’una vegada, em sorprèn que amb tot, la gent encara no hagi fet una revolta, però no, la gent surt i es distreu, com si no hi hagués demà, i per a la gran majoria afortunadament hi haurà demà.

I aviat començarem a sentir parlar de propòsits d’any nou i estadístiques. Ja sabeu que a mi m’agraden les estadístiques, ja que segons aquesta ciència basada a recopilar dades (a vegades ben absurdes), cada dia u de gener, un alt percentatge del gènere humà fa nous propòsits per a l’any nou, un altre percentatge igualment alt els anem renovant any rere any. Jo soc de les que els renovo any rere any, però aquest any, sí, al novembre vaig aconseguir realitzar un dels meus propòsits que feia anys que anava arrossegant. I em costa, em costa molt, però alhora em fa molt feliç i per poc que pugui no penso defallir. Em va passar una mica el mateix amb el ioga, em va costar posar-m’hi però ara no me’n puc estar. Bé, els meus propòsits ara no compten, del que vull parlar és del fet de fer-se propòsits. N’hi ha que diuen que els propòsits són per a no complir-los. Potser en part és per això, però el cert és que gairebé tots els bons propòsits de la nit de Cap d’Any, el cava també ajuda a fer certs propòsits que són més aviat despropòsits, val a dir-ho, després es queden en un no res. Molts d’aquests propòsits s’esvaeixen fins i tot molt abans de començar-los. No sé si és per manca de voluntat o és que senzillament hi ha propòsits que és impossible dur a terme. 

Els experts, perquè d’això també hi ha experts, aconsellen fer una llista amb els 10 propòsits o metes que es vulguin realitzar (no sabia jo que la gent fos tan ambiciosa o tingués tantes carències), i que després s’han d’escriure. Diuen que el fet d’escriure’ls fa que s’agafi un compromís més fort. Home, hi ha moltes coses que estan escrites i no deu ser tan fort el compromís vist el resultat final.

Després es veu que és important establir un criteri i un ordre per anar-los acomplint. I diuen que si s’intenta acomplir-los tots des d’un inici, segurament la segona setmana de gener (quina voluntat tenen alguns que aguanten 15 dies) ja s’estarà desil·lusionat en adonar-se de la impossibilitat de la seva realització. I aconsellen els mateixos experts que el millor és començar l’any nou amb els propòsits més importants, i al mateix temps els que requereixen més temps per dur-los a terme. També afirmen que hi ha una gran coincidència entre els propòsits més freqüents (llegeixi's: deixar de fumar, fer més exercici, aprendre anglès, estalviar...). Però l’afirmació més important que fan és que no és el mateix un desig que un propòsit. Segons sembla, un desig és un impuls, mentre que un propòsit és l’ànim o la intenció. Doncs ara mateix m’hi poso i reviso els meus. Bones festes i bon any a tothom.