Estic fins a un lloc de la Shakira i el Piqué; i de la Preysler i el Vargas Llosa també. Verge Santa, quin cansament. Comencem forts el 2023, o potser és que ja vam acabar forts el 2022, perquè l’any passat va ser un any de ruptures sonades pels qui segueixen la premsa rosa, i entre les més destacades hi teníem la de la Tamara Falcó i aquell noi que no coneixia ningú, un tal Onieva; la de la seva mare Isabel Preysler i el Nobel Vargas Llosa; o la de Piqué i Shakira. I llevat de la primera, que abans d’acabar l’any es veu que es van reconciliar, sembla que a la Missa del Gall (ja em diràs tu quin lloc per reconciliar-se), les altres han acabat de la pitjor manera possible i els o les “despechàs” malgrat tenir molts diners, o molta cultura o ambdues coses, no s’han pogut estar de caure al parany dels retrets, cada cop més públics i sonats degut a les xarxes socials, i fer un ridícul cada cop més gran.

M’ha decebut molt, més del que ja m’havia decebut com a persona que ja era prou, en Vargas Llosa, un home ja d’una edat avançada, culte, premi Nobel de Literatura, que fins ara només tenia paraules d’amor i admiració per Isabel Preysler i que es deixava retratar per les revistes del cor absolutament cofoi i feliç i ara renega de l’escàs nivell intel·lectual de l’entorn on convivia i que fins ara el tenia absolutament captivat. I es veu que ha escrit un conte titulat Los vientos, ple d’al·legories a la Isabel i a la seva ex, representada en el conte per la Carmencita, que molt original l’home no és tenint en compte que la seva ex es diu Carmen Patricia, proclamant als quatre vents, potser d’aquí el títol, el seu amor per ella i l’error d’haver-la deixat per una dona que no valia la pena tot dient que va ser un enamorament de la “pichula, esa que solo me sirve para mear” i no del cor. I donat que ell ja té una edat i no deu dominar gaire el tema xarxes, s’aprofita d’un dels fills per enviar missatges encriptats que ben pocs desxifraran com una fotografia d’ell llegint Madame Bovary dedicada a la Preysler.

Doncs com que Shakira no és Nobel de literatura, però fa cançons, ha trobat una mina amb lletres plenes d’indirectes i retrets. I com que la noia ha vist que es feia cada dia una mica més rica, no ha tingut cap problema per traspassar totes les línies vermelles tot i fer un ridícul espantós. De debò no té ningú que l’estimi per poder-li dir que això que fa és patètic? Que fa pena? Que ha perdut tota la dignitat? Que li aconselli anar a un psicòleg? Perquè la lletra de la seva última cançó ja no només està plena d’indirectes, si no d’al·lusions directes a la jugular dels interessats. Que això que fa ella no és nou, i no son pas pocs els cantants que han dedicat cançons als seus ex amors, però això d’ella ja passa de mida. 

Al juny va treure la cançó Te felicito tot just quan van anunciar que s’estaven separant. A l’octubre Monotonía, en la qual gala d’una profunda tristesa, que a mi perdoneu-me però el dol sincer sempre va per dins, la resta, comèdia i poca cosa més. I ara ha tret Music session 53 que el títol no sembla que la cosa hagi d’anar per aquí, però també. Ha vist que això ven i ja no pararem. La lletra ve a dir més o menys que ella val per dos de 22, i que el Gerard ha canviat un Rolex per un Casio i un Ferrari per un Twingo, i a més deia que li havia deixat de veïna la sogra, es veu que el sogre no deu viure allà. I s’ha trastocat perquè ha posat una bruixa de mida real que diu que mira a casa dels Piqué-Bernabeu.

Les separacions mai són culpa només d’un. El tant per cent pot variar, és cert, i pot ser un 60/40 o fins i tot un 70/30 o un 80/20, però un tant per cent per petit que sigui, sempre hi és. No sé per què s’escandalitza tant la Shakira perquè ara el Gerard suposadament l’ha canviat per una 12 anys més jove, quan ella va fer el mateix quan va substituir el de la Rua pel Gerard, justament també 12 anys més jove. Ja es veia. Els rellotges biològics, que ja hem vist que no eren iguals, anaven a destemps, i el Gerard va sacrificar tota la seva joventut per una relació que cada cop el devia asfixiar més perquè conviure amb la diva i tota la seva família tampoc deu ser gens senzill. I ja se sap, tot el que no es fa quan toca, s’acaba fent tard i malament. El meu consell per a la Clara Chía és que visqui el moment, i que no es confiï, que si va deixar la Núria Tomás per la Shakira, i la Shakira per ella... no hi ha dues sense tres.