Sí, un altre cop els trens. Les incidències, les avaries i els endarreriments són constants a la línia entre Lleida i Manresa. Aquest estiu, dos trens van estar a punt de xocar a Manresa per un error en la gestió de les vies. I el passat 9 de setembre va col·lapsar tota la xarxa de trens de rodalies i regionals a Catalunya per una avaria tècnica en el software que gestiona ADIF. Aquesta aturada monumental va deixar a les comarques de Lleida uns 1.000 passatgers penjats a l'andana, pels 15 trens que van quedar sense circular.

Podríem posar tants exemples del mal funcionament del ferrocarril a les comarques de Lleida que em cenyiré al que hem patit aquest darrer mes de setembre. I és que podem dir ben bé que a Lleida els trens fallen un dia sí, un dia no. I és literal: hi ha hagut avaries, retards i incidències en 14 dels 30 dies del mes de setembre. I possiblement no les coneixem totes. 

Ja ho vam dir i segur que ho compartim: benvinguda la rebaixa en els títols de transport, encara que sigui temporal. Però si continua el mal servei, no farem el tren ni atractiu ni útil per a ningú. A les nostres comarques, qui té la possibilitat de disposar d'un transport més fiable, no se la juga a cara o creu amb el tren. De què serveix un servei gratuït si és nefast, si no passen trens o passen tard i malament?

El mes de setembre no ha acabat pas diferent, al contrari, ho ha fet amb centenars de viatgers afectats per una avaria a Vacarisses que ha provocat retards importants als usuaris targarins. Un passatger habitual de la línia, un estudiant, ens explicava divendres que el tren que havia d'arribar a Tàrrega a les 16.59 h ho va fer a les 19.35 h, més de dues hores i mitja més tard. I no és un cas aïllat.

Ho hem dit i repetit: el mal funcionament crònic dels trens fa perdre oportunitats a la gent del nostre territori, és un llast per la competitivitat del teixit productiu. Ho diem aquí i a tot arreu, també a Madrid directament a la ministra de Transports: ja hem vist com el govern espanyol, ara en mans del PSOE, però independentment del seu color polític, sempre dimiteix de les seves responsabilitats amb Lleida i amb Catalunya. Volem el traspàs de la gestió, de les infraestructures i dels recursos per tenir un tren en condicions.