La immigració que ens ajuda i ens cohesiona


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
La immigració és un problema i a la vegada una necessitat per a un Occident que contempla l’envelliment progressiu de la seva gent, com una fatalitat.
El silenci marroquí sobre la recent actuació de les seves tropes, que varen col·laborar amb les espanyoles per preservar la frontera de Melilla, a cop de pedrades i armes de foc, no és acceptable. El gir estratègic en les relacions amb el Marroc no va ser explicat al Congrés ni a l’opinió pública i no saben el perquè es va fer de forma tan ràpida i radical, lliurant-li l'autonomia sobre el Sàhara Occidental i creant una crisi amb Algèria, principal subministradora de gas a Espanya en un moment especialment delicat per la incertesa que envaeix el seu subministrament a tot Europa, en aquest hivern que tenim tant proper.
Els 124.000 ucraïnesos arribats al nostre país, conseqüència de la invasió del seu país per la Rússia de Putin, han rebut una bona acollida política i social, la majoria dels quals desitja tornar a la seva terra com més aviat millor, però mentre són aquí són tractats amb solidaritat i afecte.
Europa té problemes amb la immigració. Boris Johnson pretenia enviar a Ruanda els que busquen asil o són perseguits per la misèria o la guerra. Una idea tan vergonyant com supremacista, aturada com era d'esperar pel Tribunal Europeu dels Drets Humans.
La no-acceptació de la diversitat que és el resultat d'una cultura de mestissatge que estructura les diferents societats actuals i explica l’èxit dels partits de la dreta extrema, hostils a la immigració.
Els episodis dramàtics de milers d'emigrants que han convertit el fons de la Mediterrània en un espai sepulcral, no han mogut a la compassió, sinó a un tancament de fronteres carregades de por i de rebuig als immigrants.
Si la corba demogràfica europea segueix el mateix ritme que fins ara, caldrà anar a buscar persones d'altres latituds perquè treballin en allò que nosaltres no volem o no podem fer. S'imaginen per un moment que el més d'un milió d'immigrants que van arribar a Catalunya entre el 1995 i el 2005 marxessin tots de cop? El país s´enfonsaria, el camp es convertiria en erm i els ancians no tindrien qui els cuidés. Una gran majoria d'aquests s'han integrat socialment i a la llarga ho faran també culturalment.
És urgent un pla estratègic, desideologitzat i transversal per a l'acollida d'immigrants que facin més sostenibles i amables les nostres societats, permetent que aquests puguin pujar a l'ascensor social al cap d'una o dues generacions. Amb una política de cooperació més generosa i eficaç amb aquells països castigats per la guerra, la misèria, la persecució i l'analfabetisme. I això no és bonisme, sinó més aviat realisme humanista i conciliador. Mentre les desigualtats amb altres països veïns siguin tan fortes, els immigrants continuaran venint per trobar nous horitzons vitals. Uns i altres ens necessitem.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari