Alcarràs és un municipi de la província de Lleida, situat a la comarca del Segrià. És un municipi d’origen àrab, que antigament apareixia com Alcaraz i que diuen que en àrab significaria “el cirerer”. Però aquest 2022, Alcarràs s’ha fet famós perquè és un film dirigit per Carla Simón, que contra tot pronòstic va guanyar l’Os d’Or a la Berlinale i va ser la primera pel·lícula en català que rebia aquest guardó. La pel·lícula es va filmar al mateix municipi d’Alcarràs i els actors van ser majoritàriament els habitants del poble, tot i que els personatges infantils, el Pere i el Pau van estar interpretats per dos veïns de la nostra ciutat, el Joel i l’Isaac Rovira, i el paper de l’Iris per l’Ainet Jounou, veïna de Bellpuig.

L’argument de la pel·lícula està basat en un drama rural familiar sobre la desaparició de les activitats agrícoles, i volta a l’entorn d’una família de pagesos d’Alcarràs que veuen com les terres de presseguers de les que han estat mitgers durant 80 anys ara seran arrasades per construir-hi plaques solars i es reuneixen per fer l'última collita. Aquest és un drama força habitual en el món de la pagesia i el film reivindica el paper del pagès a l’hora que fa denúncia i reflexió sobre com el progrés a vegades suposa un preu molt alt per a algú.

Doncs bé, el passat 26 d’abril es va fer la preestrena de la pel·lícula a la Llotja de Lleida i val a dir que va ser un èxit i va gaudir d’una molt bona rebuda per part del públic assistent. I només en un cap de setmana, Alcarràs ha batut records i més de 60.000 espectadors han vist ja el film. Cosa que ha generat una gran polèmica perquè es veu que en molts cinemes es projecta amb subtítols en castellà (a l’estranger amb subtítols en anglès) i ara hi ha qui ha demanat boicotejar la pel·lícula si s’exhibeix amb subtítols en castellà en territori català. Doncs apa, el debat ja està servit.

Com polèmiques van ser també les declaracions del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que va presidir l’acte d’estrena de la pel·lícula a la Llotja, però que abans en una de les moltes activitats que es van fer aquell dia, va ser entrevistat en directe per Elisenda Carod per a Catalunya Ràdio, i es va posar en un jardí del qual no se’n va pas sortir. A la pregunta de l’Elisenda Carod sobre quines fruites menjava i quants cops al dia menjava fruita, el president sense moure una parpella va dir “pinya cada matí” i es va quedar tant satisfet; i quan la Carod li diu “la pinya ve de lluny, president”, va afegir que també se’n fan i se’n porten de fora. Sí senyor, amb un parell. Crec que en aquell moment ell mateix es va adonar que havia posat la pota fins al fons. I és que no té perdó de Déu, que ve a reivindicar la collita de préssecs, i que està al cor del país que més produeix préssecs, peres, pomes, cireres i si molt m’apureu melons o ametlles i avellanes, i respongui i es quedi tan ample “pinya”. Que dic jo que aquest senyor té un munt d’assessors que cobren uns sous estratosfèrics i que li haurien hagut de dir que li preguntarien per la fruita i que digués pomes i préssecs. Doncs aquest és el nivell i així ens va.