Aquests dies ha estat Sant Jordi. Potser el Sant Jordi més esperat perquè era el primer desconfinat, i home, no va fer el millor dia. Estic segura que els homes i dones del temps sabien quin temps faria, però ho anaven amagant i dissimulant per no aigualir la festa i al final la festa es va ben aigualir. Potser si les previsions haguessin estat una mica més "precises", s'hauria pogut prendre algun tipus de mesura, tot i que aquí segur que generaríem un altre debat entre els que haurien vist bé passar la diada a diumenge, quan sí que totes les previsions meteorològiques eren favorables i els que deien que Sant Jordi és Sant Jordi; o potser s'haurien pogut buscar llocs a recer malgrat que no fos tan esplendorós. 

A Tàrrega vam ser dels segons, vam buscar un lloc tancat, l'Espai MerCAT per poder exposar llibres i roses, i si bé no era tan lluït com altres anys, almenys els paradistes no van haver de córrer per salvar els mobles. Ara bé, si la idea de traslladar les paradetes davant dels temporals a l'Espai MerCAT va ser encertada, disculpeu que critiqui que ni en un dia i unes circumstàncies com aquestes no s'alliberés de pagament el pàrquing de la Fassina. Jo soc una fervent defensora d'alliberar tota la zona blava com fan la majoria de municipis, almenys els dissabtes a la tarda i les vigílies de festius, però que fins i tot en moments com aquest patim l'assetjament al qual ja ens tenen acostumats, és de jutjat de guàrdia.

Baixàvem discutint amb el meu marit de si s'hauria de pagar o no a la Fassina, ell deia que no i jo deia que sí, i en arribar vam veure que gairebé tots els cotxes portaven tiquet, i vam veure dos nois a la màquina i els vam preguntar si s'havia de posar tiquet i un va respondre amb una llarga llista d'improperis clarament justificats que sí, que a ell li havien posat una multa de 30 € (perquè la noia que posa les multes, en lloc de voltar pel mig de la ciutat, anava donant voltes en redó al pàrquing com un caçador buscant la seva presa) i que ara no podria comprar la rosa perquè havia de pagar 4 euros per treure la maleïda multa. En un rampell li vaig donar els diners i li vaig dir que no, que mai de la vida la seva parella es podia quedar sense rosa per culpa de l'afany recaptatori de l'Ajuntament. Per un moment em vaig imaginar a mi amb pocs anys esperant la rosa amb il·lusió i que m'hagués quedat sense rosa per una cosa així. Espero que la noia li agraís la rosa que tant disgust li va causar al seu enamorat.

Val a dir que buscàvem dos llibres que no vam trobar i vam decidir anar a una població veïna, on allà per norma la zona blava, no només el pàrquing, els dissabtes a la tarda i les vigílies ja no es paga. Per cert, vam trobar ambdós llibres.

Potser seria hora a qui li correspongui, fer alguna reflexió i veure per què Tàrrega està com està, tan lluny del "Tàrrega atreu". Costarà de remuntar perquè quan la gent s'acostuma a anar a un lloc és difícil fer-los canviar i quan pugen al cotxe ja els és igual anar fins a Mollerussa, Lleida, Tarragona, Reus o Manresa per dir algun nom. No sé com ni de quina manera, però s'haurien de buscar mesures i incentius per fer tornar els clients de fora. La idea dels "bons" està bé, jo mateixa me'ls vaig descarregar i els he utilitzat però per a la clientela que ve de fora no sé si haurà tingut massa ressò.

Deixant això per qui sigui que se n'hagi d'ocupar, ara hi ha un altre debat entre matar o no matar el drac. Per una banda jo també penso que no caldria matar el drac i que al drac se'l pot estimar (sempre penso en Paff el drac màgic), però per l'altra les llegendes són llegendes i cal preservar-les tal com eren originàriament. Potser algun escriptor d'aquests que en saben podria trobar la forma d'explicar que antigament la llegenda explicava que el drac moria i que de la sang en naixien roses que el cavaller regalava a la princesa però que això era mentida, que la veritat era que de les llàgrimes de penediment del drac per haver-se portat malament van néixer roses i que ell i el cavaller les van regalar a les persones que estimaven sense haver de ser necessàriament princeses i així també el faríem més inclusiu.