Cal felicitar la directora i tot l’equip de Nova Tàrrega pel monogràfic dedicat al «8M La lluita continua» en commemoració al Dia Internacional de la Dona. Enhorabona. Més enllà que tinguem dies internacionals per a tot i per a tothom, aquest, el de la Dona, segueix essent important i significatiu, però penso que la societat hi està avançant en consciència, acceptació i coneixement. De fet, la qüestió de gènere entra de ple en la política, però també  en la constant social que la dona no ha reeixit encara en tots els fronts.

Avui, confio que la sort m’assisteixi i surti publicat l’aforisme de marres. Gràcies per endavant. No cal fer cap més comentari al respecte.
El conflicte armamentístic iniciat amb la invasió d’Ucraïna per part dels exèrcits de la Rússia de Putin, del seu règim autàrquic, de la plèiade d’oligarques especuladors i privilegiats cobdiciosos substancials administradors de les riqueses naturals del gran imperi russòfon, brandin interessos d’ordre territorial expansionista, negant drets fonamentals dels pobles i menyspreant la vida de les persones, s’expansiona inhumanament per la via de la força i la violència sense ànima ni escrúpols. I les múltiples conseqüències d’aquesta primarietat insensible, totes elles d’una altíssima gravetat, ens afecten i ens seguiran afectant a tots i a tothom; amb els europeus al capdavant per raons òbvies i més que diverses a part de la de la proximitat. 

Però la resta de països, siguin estats, nacions, pobles, comunitats i organitzacions internacionals tampoc en sortiran indemnes. Uns hi guanyaran sobre la base de l’especulació, però, seran els que menys. La resta, també com sempre passa i sense excepció, hi perdrem injustament i en tota la línia. I, permeteu-me l’apunt, Catalunya i tota la seva ciutadania hi perdrem molt més que la resta de l’Estat espanyol. Està escrit i decretat. Només cal veure com, en una situació de suposada "normalitat" territorial, els veïns ens centrifuguen totes les empreses que poden i més que en festegen. 

I què fa el nostre limitat govern autonòmic, minvat de recursos econòmics per culpa d’una injustícia fiscal endèmica, i de les capacitats fonamentals basades en l’eficàcia política real? Doncs, a part de la insolidaritat bàsicament interessada per raons estrictament prosaiques, legítimes per descomptat de les empreses deslocalitzades, però, també ben poc positives pels interessos de Catalunya, les nostres institucions, amb la Generalitat al capdavant, no fan res que valgui la pena més enllà d’invocar al diàleg (?) i burocratitzar-ho tot i més, amb un relat ben poc real i  sense enfrontar-se a aquestes forces polítiques repressores i centrifugadores sistemàtiques dels nostres valors i legítims interessos. Sempre que Espanya fa una fotografia autonòmica, Catalunya surt «pixelada» i irreconeixible. No anem per bon camí.