Bé, abans d’explicar el meu modest punt de vista sobre el que avui hauria d’inquietar (i preocupar) a tothom, a tots els europeus, també a tots els catalans proeuropeus i antieuropeus, em sento obligat a fer un petit aclariment sobre l’article anterior que vull suposar que per raó de la seva extensió, no va poder incloure l’aforisme que avui insisteixo a reproduir i, que per la seva intrínseca saviesa, hauríem de tenir sempre ben present. De fet, la meva explicació va quedar aparentment coixa. Probablement, tot i la meva voluntat, és possible que tampoc acabi servint de gaire. Però devia l’explicació: 

«Aquest aforisme d’avui podria ser, segons la meva modesta opinió, la síntesi paradigmàtica de la conferència del president Aragonès feta al MNAC amb motiu del primer aniversari de les eleccions del 14 de febrer»

Tornant al tema que avui intento modestament abordar, diré d’entrada que qualsevol guerra és un fracàs de la humanitat. I, tanmateix, avui Europa tot i el seu principi fonamental i, segurament essencial, d’unir-se al màxim nivell polític, econòmic, jurídic, militar i, en menor grau, social, a fi de constituir un bloc sòlid amb totes les garanties de poder evitar un nou possible conflicte equivalent a una Tercera Guerra Mundial, doncs, malgrat tot això, la Unió Europea, amb tan sols cinc dies de la guerra declarada per Putin a Ucraïna, el canceller alemany Olaf Scholz va trencar l’ambigüitat que Alemanya mantenia vers Rússia d’ençà de la reunificació. Fet transcendental gens anecdòtic. Si atenem aquella màxima llatina «si vis pacem para bellum» que vol dir «si vols la pau, prepara la guerra», podríem pensar que ara mateix és on ens trobem. Però em sembla que tot és molt més complicat i segurament més greu. 

Penso que Europa viu una situació que podríem qualificar de tràgica. I si encara no ho és del tot, hi estem anant pel camí, fet que amb personatges com Josep Borrell no tardarem a arribar-hi. No sé si perquè es fa l’ingenu o perquè és un inepte integral, el cert és que la seva dialèctica traspua una violència impròpia del càrrec que ocupa. No hauríem d’oblidar qui és l’agressor principal d’aquesta guerra: l’oligarca Putin i la seva Rússia d’aires i fets imperials; l’Estat amb més armes nuclears del Món. Deixo de banda les estratègies i casuístiques que s’han donat, es donen i es donaran en una situació de guerra com aquesta. Vull creure en la humanitat i en la seva història d’esperança.