Resistir per a poder vèncer els perversos i, en molts casos malignes ocupants, perquè fa anys, segles en realitat que ens tenen ocupats. Fa massa temps que estem sotmesos a uns amos polítics que juguen brut, molt brut, ens conculquen drets (inclosos de fonamentals), les lleis, àdhuc la capacitat de poder legislar. Diuen els "savis" que la reflexió aïlla. Però hi hem de reflexionar amb detall i compromís sobre tot el que ens passa o no sobreviurem, ni políticament, ni culturalment, ni econòmicament....ni humanament. Podríem acceptar que, actualment, estem nodrits de mitjanies en la majoria dels àmbits rellevants del país. Tot i que això no ens hauria de fer perdre l’esperança ja que sempre, històricament parlant, les classes mitjanes han tingut un protagonisme determinant a l’hora de plantar cara a l’opressió, les injustícies i a la repressió dels Estats que encara ens tenen el peu al coll. 

És evident que els protagonistes de l’ocupació juguen amb nosaltres a base de fer-nos sentir un menyspreu absolut i d’atemorir-nos amb les forces de la repressió i de la por. En tenim proves. I, tanmateix, ells tenen i mantenen "comandos" actius inidentificables d’entrada en tots els seus àmbits patriòtics i institucionals. Àdhuc en els més determinants del Poder Judicial. Sense oblidar que tenen jutges que d’ofici instrueixen (el que calgui) sobre la Causa General de Catalunya permanentment. La poderosa JEC i llurs derivades dependents, a toc de corneta amb els seus representants unionistes a Catalunya, exerceixen una mena de pressió que s’assembla més (massa i tot) a les nefastes accions inquisitorials d’èpoques passades. No s’estan de res. Fins al punt de saber que això se’ls pot girar en contra un dia a venir en l’àmbit internacional (que sigui quan més aviat millor) persisteixen irresponsablement en llur obsessiva acció dirigida a fer desaparèixer tots els valors de la terra catalana, de la nació catalana, dels PPCC, de la cultura catalana, de la llengua catalana, de la història de Catalunya i la memòria de totes aquelles grans persones que al llarg de la seva vida han nodrit de coneixement i dignitat la vida de tots els catalans, fossin els que fossin els seus orígens. En fi, avui en realitat no volia parlar pas del que ja se sap i que hauria de tenir ben clar tothom, però els darrers esdeveniments polítics m’han fet reaccionar recordant que hem de resistir i unir-nos sempre i per sobre de tot. 

Avui volia parlar d’aniversaris, efemèrides i commemoracions, també d’algunes de les que a Tàrrega sembla que no ens vinguin mai a la memòria.