Tot desescalant, ERC va fixant un horitzó de renúncia per a l'independentisme (i 2)

Ells (ERC) no ho diuen, és clar. Més aviat ho neguen (només caldria!) però els fets, la retòrica política d'acompanyament, l'endreça gestual, les conferències d'adoctrinament, més tot el que ja vaig ressenyar en l'escrit de la setmana anterior, rematat en una constant actitud d'arrogància encaminada a alimentar una falsa autoestima és, d'altra banda, la coincidència més destacada del principal soci de govern; JuntsxCat, que va fent dins del mateix entre el que pot i el que li toca de fer i qui dia passa anys empeny, i no diguem de les CUP en tant que socis determinants a la investidura del President donada la seva manifesta posició independentista. La que en definitiva es va produir a les passades eleccions del 14-F del 2021 al Parlament. 

Es van donar també més condicions resultants, prou rellevants totes elles pel que fa als interessos polítics directes del nostre dissortat país. Aspectes que s'haurien de tenir molt en compte al definir qualsevol estratègia de cara a l'inevitable enfrontament amb tots els poders de l'Estat espanyol; tots. I sembla, pel que s'ha vist fins al dia d'avui, que s'han negligit, sigui de forma explícita o implícita al marge dels interessos reals de tota la ciutadania catalana. El que sens dubte resulta descoratjador i molt frustrant. Forma part de l'acció desescalant? No ho podem saber amb certesa, però podem pensar que sí. I com queda l'independentisme? Malament i molt mal parat.

Amb totes aquestes evidències (i més que n'hi ha) podríem definir una mena de teorema que portaria l'independentisme a la conclusió de l'enunciat d'aquest article d'avui. I, s'ha de dir, fallem per la base perquè sense la unió de tots els independentistes no hi ha futur real possible, ni a curt, ni a mitjà, ni a llarg termini. Només prevaldrà l'autonomisme o un neoautonomisme d'aiguaxirri. Una vergonya política i una gàbia de per vida. 

I la nostra dignitat, en tant que valor suprem i absolut de la nostra democràcia en llibertat; un dret fonamental dels més preuats, sinó el que més, a l'infern dels justos.