Hem anat a la capital de l'assemblatge i les discussions de parella. Ecco, LA botiga, Ikea! I n'hem tornat, que també és motiu de paraula grega d'alegria: Eureka! Aquest mot vol dir "l'he trobat" en grec. Convindreu amb mi que l'expressió d'alegria en grec és molt encertada de dir a Ikea, ja que els codis i els passadissos i les seccions costen molt de desentranyar. Tant com a la cronista les fraccions i els logaritmes, i que em perdoni el meu (difunt) professor de Matemàtiques. 

Voleu saber-ne algunes peculiaritats? Ikea és un acrònim: una paraula composta per les primeres lletres de quatre paraules. Cada primera lletra designa el nom i el cognom del fundador (Ingvar Kamprad) i les altres dues són la granja i el poble on va néixer (Elmtaryd, Agunnaryd). Per sort l'acrònim que en resulta és força més fàcil de pronunciar que paraula per paraula. Més relacions entre paraules: el fundador de l'empresa era dislèxic. Aquest trastorn del llenguatge –que afecta la capacitat per memoritzar paraules– el va fer repensar com aprendre i relacionar el nom dels articles. És per això que els prestatges, per exemple, tenen noms masculins. No es diuen Antoni, Jordi o Josep Maria, esclar, cosa que satisfaria els catalans, però fotria enlaire la meravellosa fonètica sueca. I ara ja podeu riure. 

Passem al menjador. A tots els establiments Ikea del món trobareu plats del país on compreu. Que l'estómac us fa rau-rau a Austràlia i enyoreu el menjar nacional? Al restaurant tenen hamburgueses… de porc guisat. Millor cuit que cru, evidentment. Si aneu a l'Índia, us faran un curri, i a Sabadell, un plat de pernil "tallat a mà". Els que vaig veure només eren 4 talls transparents i de mida petita. Servidora va entendre que cal pagar 1 € més perquè la mitja circumferència de puré de patata i 2 brots de bròquil posessin color a un tall de salmó força bo, tanmateix orfe d'alegria. 

La llei de Murphy és molt raonable en aquest indret. Tot el que vulgueu comprar o mirar, estarà ocupat o tapat per un humà. Passejant entre els apartats de decoració, hom pot assegurar que tot està a la venda, excepte els éssers vius que descansen dels seus neguits, dels pares o dels fills o de la parella, asseguts en butaques, cadires, peus de llit o repenjats contra armaris. Si el producte té una etiqueta és que és susceptible d'estar en venda; si està en venda, també té un codi; si disposa de codi, probablement no existirà o s'haurà esgotat així que baixeu a la planta de "si ho troba abans que natres, li fem un descompte", també anomenat "torticoli i caos sobre codi de barres". Comprovat a la pell, us ho juro. 

Convindreu amb mi que els trajectes dins d'Ikea s'haurien de convalidar com a mostres de resistència mental i atletisme per a ganduls. Pel que vaig comprovar, els rètols al sostre per saber en quina parada esteu són semblants al del Metro de Barcelona; canvia, això sí, Plaça Urquinaona per Parament de la Llar. Imatge per als creients: és com si estiguessin fent els Passos de Setmana Santa, amb el canvi dels esbufecs i exabruptes pels parenostres. Us en dic el nom, d'aquest recorregut? Camí llarg natural. Ara, els espavilats diran "ah, hi deu haver dreceres". Afirmatiu, però les canvien perquè no ens hi acostumem i comprem menys –algú us ho havia de dir. 

Dues advertències finals, abans que obriu el navegador per les seues rebaixes. No feu atenció al "bulla bulla": posen objectes petits en un contenidor gran i tindreu l'impuls de comprar per la fórmula de "molts equival a preu baix". L'altra és de caràcter sentimental, i més que òbvia. Moltes parelles feliçment enamorades han sortit solteres i malhumorades d'un magatzem Ikea. Esteu avisats. 

PD. La cronista conserva marit, diòptries i enteniment després de l'heroïcitat del passat dissabte 8 de gener a Sabadell. Hurra!