Un canvi de casa com a mètode expiatori. Si us sembla bé, puc posar-vos uns exemples de mudança que no funcionaren. Perquè –desenganyem-nos, eh?– algunes estructures i parets i armaris tenen esquelets potser no gaire corporis, però molt emprenyadors.

La cuina és moderna. Fins que el forn només s'engega amb telepatia, i el microones no sap girar el menjar. Quina cosa funciona bé, hom es pregunta. Només l'aixeta d'aigua freda. Els armaris grinyolen fins al punt de la freixura que surt de lloc. En un racó, un escarabat mort cap per amunt. L'intent de deixar els plats a l'escorredor és d'escac i mat: un cop posats, ja no es poden treure pel greix que hi fa pega. 

Els dormitoris semblen correctes –des de fora estant, al passadís, immillorables. Dins la cambra, un cop ajaguda, el somier somica i un aire pudent t'omple els narius a ritme "allegretto ma non troppo". Sota un cobrellit de l'any que Madonna es feu famosa, un ratolí és escortat per una multitud silenciosa de mosques i formigues. A la capçalera, Nostrusinyó aixeca dos dits i et mira, com beneint-te per la teua beneiteria. 

Quan has llambregat el sofà, el cor t'ha fet un salt: podràs ajeure't tan llarga com ets! El dia assenyalat agafes un cobertor, un coixí bonic i moltes ganes de fer-hi migdiada. Trenta minuts després has de demanar una identificació a les lumbars per si són teues o de la veïna. Recordes que, al carrer i sota uns contenidors, algú hi ha llençat unes fustes. Serviran per reforçar les lumbars de tots dos: del sofà i de la teua persona. Pregues perquè la fusta no vingui amb habitants, i que l'al·lèrgia ho desconegui. 

La rentadora sap rentar bé. De centrifugar, pobreta, no se'n recorda gaire. Pel que sembla, va patir alguna malaltia digestiva fa molt de temps i ara escup aigua sabonosa. El terra de la cuina queda molt perfumat i apte per a fer-hi patinatge fatídic. Veus com neden mascaretes i mitjons en un arc de Sant Martí ben entollat. Té, ara truquen a la porta. És la veïna de sota…
El millor dia és el de l'ascensor. Un dissabte que decideixes fer ídem amb articles variats de la teua vida anterior, resulta que s'escau amb un microtall a la línia elèctrica. La facècia –quines riallades hi haurà el dia que l'expliquis als teus nets!– et deixa tancada entre dos pisos, el cap de setmana de pont de la Puríssima. "Recoi… i el mòbil endollat a casa!", t'exclames mentre xicles i sues i prems el botó d'auxili. La veïna ha passat abans que tu, amb un perfum difícil d'ignorar: Eau d'aubergine morte o bé Profumo de la pelle dal piedi lunghi. Et venen ganes de demanar que t'aplaudeixin.