Podríem dir que, lamentablement, res de nou al nostre horitzó polític quotidià perquè ja hi estem habituats en la nostra lluita per l'alliberament nacional i per al ple exercici dels nostres drets fonamentals. És una realitat que s'està fent crònica i contra la qual la gent hem de reaccionar no solament sentint-nos avergonyits i frustrats sinó gestionant aquesta frustració amb serenitat i valentia. També amb fermesa reclamant sempre als nostres representants polítics més rigor i compromís en l'exercici de llurs responsabilitats. 

Acabem de veure on ens han portat finalment les deliberacions de la CUP, aquelles amb què argumentava la meva incertesa de tot plegat al final del meu article de la setmana proppassada intitulat "On para la revolució per als nostres drets, llibertats i dignitat?".

I, tanmateix, tot plegat, una vegada analitzat podríem dir que ha sorprès relativament. En part perquè s'ha evidenciat que, per decisió de la CUP, la denominada "geometria variable" ha esdevingut plenament "invariable", vull dir que és l'enèsima vegada que han fet (els de la CUP) el que fan sempre: desestabilitzar la majoria parlamentària independentista de la qual, suposadament, formen part. Ara podran dir que seguiran treballant en base a l'acord inicial quan la investidura, però no sabem quins van ser la resta dels punts pactats o acordats. El cert és que la majoria parlamentària del 52% resultant de les eleccions s'ha vist perjudicada sinó trencada en favor dels del 48% ja que el president, Pere Aragonès, ha arribat a un acord amb els d'En Comú Podem després que ERC hagi acceptat, entre altres possibles qüestions, facilitar l'aprovació del pressupost de l'Ajuntament de Barcelona com a contrapartida, i ves a saber què més al llarg i ample de tot el país donats els múltiples acords trenats estratègicament contra Junts, aliats no prioritaris o preferents en la formació del Govern actual. 

I a partir d'ara què? Dels dos anys apuntats pels de la CUP quan la investidura sembla que amb sis mesos ja n'hagin tingut prou malgrat "la voluntat de transformació" manifestada o anunciada el seu dia pel president. En fi, el que sí que podem dir és que només semblen il·luminar-se tots plegats per un únic focus: el del poder. No importa gaire com, el que importa és mantenir-lo sempre per damunt de tot, i pel que es veu, també de tots. Però el país és només un: el de tots i de tothom, si més no el que representen ho haurien de representar, en principi com un sol bloc de consistència granítica, el 52% dels electes independentistes. Constato, però, massa promeses buides i un excés d'afany merament autonomista. Ço vol dir a més que pressupostos sense unitat estratègica; crisi política assegurada.