La reflexió em ve provocada, en bona mesura, per les declaracions fetes a l'entrevista, "40 anys de Fira" publicada a la Nova Tàrrega de la setmana passada de l'inefable (i admirat) Pau Llacuna i Ortínez, qui durant més de vint anys n'ha sigut el director executiu. En realitat diria que, menys d'actor, a FiraTàrrega hi ha fet de tot al llarg d'aquests quaranta anys d'existència. Un autèntic pes pesant. Doncs, a l'entrevista deixa aquest titular: "La Fira ha fet visible i ha col·locat la ciutat de Tàrrega en el mapa del món". Només hi puc estar d'acord. De fet això és el que s'ambicionava des d'un principi quan es va crear la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Per tant, felicitats per l'objectiu assolit i que no pari mai de fer-nos visibles a tot el món.

He dit: al món, perquè així és com ell mateix, justa i encertadament, ho anomena. I, de fet, precisament això m'ha recordat que, a Tàrrega, tenim el precedent d'una distingida entitat d'ordre cultural que, malgrat l'ostentosa publicació que es va realitzar en commemoració de llur centenària efemèride, amb la pretensió –cal suposar– d'encabir-hi la de ben segur densíssima història, van ometre, per les raons que sigui, com la d'extraviar-se, la pèrdua o tal vegada desaparició d'una sèrie de documents corresponents a una etapa probablement de les més convulses. I, malgrat la lamentable significació del fet o potser per voler-ho atenuar, ves a saber, van i qualifiquen la parcial història publicada de pomposament Universal. Encara sort que no li van dir galàctica. En qualsevol cas ja se sap que moltes vegades el nom no fa la cosa; o és la cosa que no fa el nom?. Sigui com sigui, la veritat és que a la ciutat tenim diverses entitats també centenàries, i de més anys i tot.

Convindria, però, en general, no passar-nos en l'acció propagandística ni fer que totes les activitats girin principalment al voltant de l'activitat mediàtica i sí fer que la gent hi participi i en gaudeixi de veritat. I hem de distingir entre la Fira de Teatre de Tàrrega que ha esdevingut una entitat totalment professionalitzada que ens ha posat al món global i real, i totes les altres fires, mostres i activitats sectorials de l'ordre i sectors que siguin destinades a la promoció de proximitat territorial, per exemple. Tàrrega és, certament, la capital comarcal de l'Urgell. Un fet purament geogràfic, territorial, demogràfic o polític?. Crec que és per pensar-hi, perquè, en qualsevol cas no es veu massa consciència política d'acceptació per part dels pobles de la comarca en general de llur capitalitat. Vull dir que "decapitats" se senten prou cofois i satisfets i això no deixa de ser una anomalia perniciosa per a tothom.

Continuarà...