Aquesta evidència, profusament contrastada a hores d'ara, hauria d'alertar tot el poble de Catalunya, les seves estructures econòmiques, socials, culturals, etc., oimés quan la gravetat de l'afecció persegueix, amb l'excusa de la (injusta i nefasta) igualtat i la (suposada) transversalitat, tots els migrats actius que sostenen la malmesa autonomia catalana. L'estructura politicoadministrativa de l'actual Generalitat està extraordinàriament burocratitzada. Segurament sempre ha estat així, però podríem admetre que abans les expectatives projectades, o el seu relat polític, si més no, feien creure que es volia construir un futur més progressista i esperançador. I, si tot plegat va acabar com va acabar amb l'aparatosa sentència del TC de l'any 2010, no va passar el mateix, ni res que ho condicionés en virtut de la penosa nova realitat, amb la suara citada situació de la burocràcia estructural de la Generalitat... Ans al contrari; s'ha anat consolidant i en alguns casos ampliant. Ço què vol dir? Que hem començat a bastir les estructures de país per dalt? Probablement, i més coses també.

Anant als fets que motiven aquest modest article, entre altres més i perquè quedi clar l'argumentari. Primer, ahir diumenge es van complir els primers cent dies del president de la Generalitat, Pere Aragonès, centrat en la gestió de la pandèmia de la Covid-19 i la taula de diàleg amb el govern actual de l'Estat espanyol. L'acord per a la investidura de Pedro Sánchez, segons afirma el nostre president, podria "saltar pels aires" si no es compleix el compromís de dialogar, negociar i pactar (si s'escau, és clar). Veurem, perquè per ara ens diuen que Sánchez no vol ser-hi, de moment, a la taula de diàleg. A la de negociació menys encara. Pere Aragonès va repetint els enunciats d'ERC: amnistia i autodeterminació, que ja han estat qualificats de línies vermelles fins i tot en la fase de diàleg pels interlocutors espanyols. No sembla que això, per ara, preocupi gaire ningú (?). Aragonès, no obstant, vol "votar de forma reconeguda" en un referèndum d'ací uns 9 anys (a l'entorn del 2030). No sembla gaire precís ni prometedor. Podria seguir.

Salvador Illa, cap de l'oposició al govern del diàleg i de la Generalitat i "president inpectore del govern alternatiu de Catalunya", acaba de "parir" una bestiesa sobre la història de Catalunya. Aquí desbarra tot déu si es tracta de derrotar l'independentisme democràtic i legítim que es pugui presentar sota les sigles i els plantejaments, que poc importa quins siguin i per pacífics i dialogants que siguin. Illa està obsessionat, com d'altres que no són del seu partit, a passar fulls i pantalles especialment les dels darrers deu anys, per què deu ser. Ara mateix tenim una colla de justiciers que, igual que els grans depredadors animals, volten la "carnada independentista" esperant el moment de cruspir-se-la. Però no podran.