És evident que, amb aquestes calorades i xafogors, s'imposen les fugides vacacionals. La salut de tota mena diuen que ho reclama i és ben cert. Humanament cert. Amb tantes angúnies a les quals ens hem d'enfrontar en tant que catalans, la calor sufocant que ens envolta, de fet, no és la pitjor. Tradicionalment a l'estiu sempre n'hem patit, de fortes calors, però ara, amb el canvi climàtic a tota marxa, tot sembla que vulgui rebentar de cop. Fins i tot, els més bestialment rics ja se'ls gasten cercant possibles planetes alternatius. Fugen de la merda que ells mateixos han contribuït a crear sense cap mena de mirament només que el de la pura cobdícia capitalista. Bé ells, bé tothom, ens venen a dir. I uns collons! Aquesta és la mena de progrés que fa anys que estem pagant mortalment car i, ves a saber quins són els infortunis i les desgràcies que ens voldrà anar regalant d'ara endavant. 

Suara citava les angúnies que patim els catalans més enllà de la calor meteorològica que, quan més va més ens paralitza. Perquè n'estem, de paralitzats. Políticament paralitzats i els independentistes perplexos davant la gestió, cada vegada més clarament determinada a fer-nos dimitir de les nostres legítimes reivindicacions com a poble. Els símptomes són més que alarmants. I les conseqüències pràctiques, mortals de necessitat perquè ens deixen sense el futur polític fonamentat en la nostra independència basada en el dret a l'autodeterminació.

Estem molt ressentits, tanta repressió que en lloc de frenar-se va cada vegada a més i que avança sense aturador, només ens provoca confusió, ens indigna, ens irrita i ens desmoralitza i a tot plegat, qui hauria de plantar cara de veritat i amb fermesa, sembla que vagi tocant la lira, aquella que crida l'atenció de les volianes de mal presagi (evito dir per què). Al defora pugen les temperatures mentre el país tremola d'una ràbia creixent encara que continguda, d'ací la major part de la paràlisi imposada. Tot això és per "ampliar la base" o perquè ara toca anar de vacances? Sigui pel que sigui que fan el que fan des de la plaça de Sant Jaume (a Barcelona) en aquestes alçades no sabem veure cap de les cantades gràcies que n'havíem d'obtenir. Només rebem símptomes sorprenents i desmobilitzadors; la consellera Vilagrà diu que "arribarà un moment que l'autodeterminació caurà pel seu propi pes". Què diu? O què vol dir, que ens caurà a sobre? I quan podria passar això? D'aquí, per exemple, 50 anys? Només d'apuntar-ho ja ens podem sentir ben tocats i abatuts. I el rebot, com si d'una pilota qualsevol es tractés, el remata la indultada Dolors Bassa afirmant "tots veiem clar que no hem guanyat". És evident que el "budellam dels indults" comença a traspuar. 

Au, aneu de vacances que per aquí només hi trobareu pudors de socarrim i mals averanys. Bones vacances a tothom!