Manllevo part de l'anunci que el bon amic i tenaç «pencaire» del món de la cultura en general i, per tant, també local, Lluís Agea, em brinda amb la seva informació-opinió sobre la «La cançó de l'estiu» publicada a la darrera Nova Tàrrega en el seu «Tast de Cultura» d'abans de les vacances i que portarà per títol «Aviam què passa». Obvio la resta d'informació que ben publicada està. 

Jo no sé de què va això de les cançons de l'estiu, però m'ha agradat el títol. De fet perquè serveix al meu propòsit d'arrencar novament després de les vacances de la revista i el seu equip. Temes i novetats n'hi ha, però servidor no és cap cronista, ni sabria ser-ho. Però, avui, ni que sigui tangencialment, em sento obligat a felicitar la nostra directora, Lourdes Cardona, per haver guanyat una plaça de tècnica de suport en comunicació al nostre Ajuntament, en aquest cas al costat del Cesc Gasull. Indubtablement l'equip que formarà aquest departament amb aquests dos professionals serà del màxim nivell. Oimés quan el Cesc ja feia una feina excel·lent. Servidor no sabia ni de la convocatòria de la plaça, ni de de la seva necessitat (ni tenia perquè saber-ho, és clar) perquè cal pensar que la decisió és fonamentalment política i del govern actual. Amb tot haurem de preguntar quines són les intencions del nostre govern municipal, al marge de l'acreditada vàlua de la persona escollida, que l'han portat a prioritzar/reforçar l'àmbit de la comunicació de l'Ajuntament en uns moments prou delicats, i de dèficits generalitzats de gestió municipal per manca (diuen) de recursos. 

No vull pas llistar la casuística de la gestió del govern local, modestament ho faré quan em sembli necessari perquè penso que ja ha passat el temps suficient per poder-ho fer. Hi ha tema i bastant de marro per cert. Per descomptat que haurem de deixar passar aquestes puntes de calor asfixiant que déu n'hi do, i celebrar la festa major i la Fira de Teatre al Carrer amb les seves 40 edicions. Després, serenament, se n'haurà de parlar, perquè tots volem una Tàrrega i un municipi capdavanters a les terres occidentals d'aquesta Catalunya que volem lliure i independent. I no sembla que sigui aquesta la via per la qual es vulgui políticament marxar. 

Per ara només puc recordar que, entre tots, o una majoria extraordinària de tota la societat civil de Catalunya, vam portar a terme una acció democràtica l'1 d'Octubre de 2017 que no podem ni volem oblidar mai més, passi el que passi (o el que ja veiem que passa des de fa un cert temps). L'independentisme, la seva legítima llavor, viu en el nostre subconscient i és un dret que hem de fer respectar constantment perquè és la nostra màxima referència si volem ser sobirans com a nació i com a poble.

Després d'aquesta xafogor m'ha sortit així. Que us sigui lleu el que resta de l'estiu.