La setmana passada parlava sobre un hipotètic "Esbós de la política del nostre present nacional". Ara, tot de cop, ja tenim més esbossos com els que recentment i per sorpresa ens acaba de "regalar" el Gobierno espanyol del presidente Pedro Sánchez. Del PSOE. Podríem dir que aquest conjunt de sobtats esbossos han esdevingut un autèntic sobresalt en el món de la política espanyola. Probablement un més dels molts a què ens té avesats Pedro Sánchez. No penso estendre'm més sobre la qüestió en si perquè ja ho han fet, del dret i del revés, per davant i per darrere, els que en saben de veritat i tota la resta. Hom ha sentenciat i ha fet fet els seus esbossos i tot just s'acaba d'aixecar el teló. Però les conseqüències polítiques de l'inesperat sobresalt s'aniran veient a partir d'ara.

En qualsevol cas, el meu esbós particular es basaria que totes aquestes aparents novetats estan encaminades a endurir, no ja les negociacions, si no fins i tot el diàleg amb el Govern de Catalunya. Vull dir la taula de diàleg entesa com una qüestió de pura i elemental cortesia política encaminada a conversar sobre el nostre conflicte polític. De la comissió bilateral que van dir que es reuniria aquest mes de juliol, li auguro un reinici que dubtosament la retornarà al que se'n podria denominar "catàrtic punt zero". Res de res, o tornar a començar amb les mateixes perspectives de sempre, llevat és clar que els nostres preclars protagonistes entenguin la gravetat dels problemes polítics, però sobretot i, molt especialment, econòmics, que ens estan ofegant. El greuge col·lectiu, nacional o de tot el país (com vulgueu dir-li) de l'espoli fiscal secular i en permanent creixement requereix un urgentíssim plantejament. Aquí rauen tots els nostres mals perquè representa la pitjor pandèmia a què es pot sotmetre un país. I això que l'altra, la que ens ataca la salut, és molt greu i perillosa. Com ho són també la que representen, de pandèmia, les forces repressives que no paren (ni pensen parar) acompanyades dels justiciers de torn i alenades pels unionistes del nacionalisme espanyol. Estem dins d'un fangar molt bèstia que ens pot acabar ofegant definitivament, i ells ho saben, però es veu que no "se n'assabenten". Aquest és l'objectiu que reclama de plantar-se amb la màxima fermesa i amb totes les contrapartides polítiques en joc i, els pegats forats, que els deixin per una altra ocasió. La resta d'esbossos podrien acabar tots en un còmic que no faria cap mena de gràcia.

Ah, de passada recordar als estrategues de la via ampla que el "cinturó roig" que pensen conquistar per a la causa independentista no para de reforçar-se amb més figures i actius del PSC espanyolista; uns autèntics anticossos perversament i interessadament catalanistes. Els mateixos que acompanyen a la galeria pictòrica de ministres que, penjats a les respectives parets dels respectius "ministerios", podria semblar, per a un català normalet que anés de visitant, la "cambra dels horrors".