Fa pocs dies i per sorpresa general, el president del Govern espanyol va decidir canviar bona part del seu govern. Els dies anteriors ja s'havia parlat d'un "ajust" o d'una "petita reforma" del seu executiu. Però la cosa va acabar agafant realment el nom que se li sol donar a Madrid encara que no sempre sigui tan greu: una autèntica "crisi de govern". Aquest concepte sol emprar-se hiperbòlicament, però en aquest cas no era exagerar. La vicepresidenta primera abandonava l'executiu, el govern es quedava amb sols tres vicepresidentes, pujant totes tres un graó, el secretari d'organització del PSOE i ministre de Transports, Mobilitat i Agenda urbana deixava el govern, en cessaven uns quants, n'entraven uns tants altres i algun canviava de cartera també carregat de sorpresa, com Miquel Iceta, que deixava a desgrat la cartera de Política Territorial per encarregar-se de Cultura i Esports.

Uns canvis que no afectaven Podemos com a socis de govern, a excepció de la vicepresidenta Yolanda Díaz, que ascendia a la tercera posició del govern. D'altra banda, molts haguéssim esperat també algun canvi en aquest vessant esquerre de l'executiu, ja fos pel fet d'endreçar ministeris buits de competències o ja sigui per substituir ministres que ningú sap ben bé a què es dediquen com és el cas del catedràtic Manuel Castells al capdavant d'Universitats.

Entre les novetats del Govern hi ha la incorporació de noves ministres dones i una mica més joves, quedant un govern rejovenit i clarament en femení. Una d'aquestes ministres és la substituta de José Luis Ábalos al capdavant de l'antigament anomenat ministeri de "Foment". La seva substituta és la segona ministra catalana al costat d'Iceta i es tracta de la fins ara alcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez, que fa un gran salt des del cor del PSC metropolità de Barcelona a un ministeri de molt de pes per la seva capacitat d'incidència i per les seves molt diverses competències.

De la ministra Sánchez n'esperem molt en relació a temes d'infraestructures bàsiques, que ella coneix molt bé. És la primera ministra d'Infraestructures catalana des que ho va ser Josep Borrell a principis dels anys 90. Essent Borrell ministre d'aquesta cartera ja es va parlar d'alguns temes que avui segueixen pendents, com podria ser el gran projecte urbanístic i de mobilitat de La Sagrera a Barcelona. Potser ara la ministra Sánchez li donarà l'impuls necessari.

Un impuls necessari i convenient que també requereixen infraestructures com el Corredor Mediterrani o la xarxa de Rodalies de Catalunya. Per no parlar de la carpeta calenta de l'Aeroport del Prat. És una bona coneixedora de tots aquests temes havent estat alcaldessa d'una localitat veïna de l'àrea metropolitana barcelonina.

El president Aragonès va demanar en la seva intervenció a la gran trobada del Cercle d'Economia que l'Estat transferís a Catalunya les competències en l'Aeroport del Prat o del Port de Barcelona. Cedirà en això el govern Sánchez en aquesta època que se'ns vol vendre com de desgel amb Catalunya? Es posarà aquesta medalla la ministra catalana Sánchez?

El PSC de Salvador Illa s'ha autoconvençut i vestit de partit de govern a Catalunya de nou, i no només com a partit d'oposició. Recuperar els votants que els havien marxat fa uns anys cap a Ciutadans els ha fet créixer i ara volen fer de govern a l'ombra amb molt rigor. Tenen ganes de tornar a governar la Generalitat algun dia. Potser seria un bon pas pel país que treballessin en alguna d'aquestes peticions del president Aragonès.

Però tot plegat aniria amb uns llargs punts suspensius… i és que: fem bé d'esperar quelcom del president Sánchez i de la ministra Sánchez? L'experiència ens diu que no.