El passat 30 de març l'Arquebisbat de Tarragona va donar per clausurada l'església de Santa Maria de Guimerà. Una decisió que arribava tard i malament. 

Feia anys i panys que guimeranencs i turistes patien per l'estat de conservació de la parròquia de Guimerà. Tants anys i panys, que per exemple, el gran arquitecte Josep M. Jujol ja va dibuixar la ferida de la façana de l'església en un dibuix seu d'abans de la Guerra Civil espanyola.

Molts arquitectes i experts en patrimoni havien comentat el patiment per l'estat de la façana i d'alguns elements externs i interns de l'església gòtica, però els anys han anat passant com si hom esperés que passés una desgràcia o que s'esfondrés una part de l'estructura per tal d'intervenir-hi aleshores, entre laments. És la història del nostre trist país que plora amb escarafalls les coses quan les perd, però mai les posa en valor ni les agraeix quan les té.

Guimerà és un poble petit i és tasca de les institucions supramunicipals vetllar pel seu patrimoni historicoartístic, i més en el cas de la parròquia, que més enllà del seu valor arquitectònic compta en el seu interior amb un destacat retaule modernista de Josep M. Jujol o la reproducció del retaule gòtic de Guimerà de Ramon de Mur. És tasca de l'Arquebisbat, de la conselleria de Cultura o de la Diputació de Lleida posar-hi remei.

Guimerà no és un poble despoblat, és un poble petit i amb una població d'edat avançada, però que encara pot tenir futur. És un poble que encara compta amb feligresos fidels; que van rebre la notícia, per cert, just en l'inici de Setmana Santa. De fet, es va anunciar just dos dies després que encara s'hi fes la missa del diumenge de Rams, i que el capellà anunciés les següents misses a l'església.

Per rematar la cosa, a l'Arxidiòcesi no se li acut res més que traslladar el lloc de culte del poble de Guimerà a l'ermita de la Bovera, a uns quants quilòmetres del poble i amb una distància que requereix cotxe. Una idea diguem-ne “dubtosa” amb uns feligresos amb una mitjana d'edat camí dels 80 anys. I tot en un poble que compta amb un segon centre de culte al centre de la vila, la capella de Sant Esteve, que és petita però suficient, sobretot en una etapa de millora de la pandèmia.

El paper de les institucions supramunicipals és molt important, però també el de l'Arquebisbat. Guimerà forma part de l'Arquebisbat de Tarragona des de la fundació del poble com a tal a l'edat mitjana. L'Arquebisbat també hi haurà de posar de la seva part. La parròquia de Guimerà compta amb propietats immobiliàries que no empra amb cap ús i que venudes podrien suposar una aportació de capital important per pagar la necessària reforma. A això caldria sumar una campanya més continuada per recollir fons, alguna activitat extraordinària o algun cartell per a donacions en aquest sentit per part dels visitants.

Pel que fa a la venda dels actius immobiliaris de la parròquia, i obrint un parèntesi en el discurs, vull dir que això ho escriu un creient no precisament partidari que a l'Església Catòlica se li faci pagar l'IBI dels llocs de culte, però potser sí dels pisos i rectories on habiten els capellans, tret que siguin en els mateixos edificis on s'acull immigrants o a gent amb necessitats, a on es fa catequesi o on Càritas fa la seva important tasca social.

Aquests diners, més els que aportés la Diputació, més la intervenció en sol·licitud de l'1% cultural del Departament de Cultura haurien de ser suficients per arranjar la parròquia de Guimerà.

Tanmateix, i ara com ara, l'església és tancada i el seu important patrimoni artístic queda encofrat al seu interior. Esperem que no per molt de temps.