Martí i Pol també va deixar escrit en el seu poema Ara mateix: "Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti." S'escau fer-ne oportuna memòria ara que, una vegada més, han vingut els impertèrrits repressors espanyols a escampar la llavor destinada a crear una nova percepció del seu joc polític. Tan nova, la percepció, com falsa i perillosa al que ja ens tenen acostumats. 

I encara que la seva precipitada ostentosa maniobra no hagi agafat a ningú per sorpresa, cal constatar-ne el valor substantiu que puguin representar, després de més de tres anys i mig, els indults dels quals ara mateix es desconeixen les condicions, que han de permetre la llibertat dels nou membres del govern català injustament empresonats. La seva llibertat i el retrobament amb les seves famílies. Fins aquí la bondat efectiva per als presos de la qual un servidor me n'alegro profundament. I estic convençut que, com jo, tothom. 

Però l'independentisme no es pot enganyar: els indults no són bons per als interessos que ha de defensar el moviment. Són clarament fatídics si tenim en compte que la repressió segueix amb més duresa cada vegada i amb protagonistes inquisitorials com ho pugui arribar a ser l'inefable Tribunal de Cuentas que fa de màquina trituradora absolutament desfermada. Només recordar els més de 3.300 encausats i les amenaçadores demandes de les fiscalies. En fi, demandes, amenaces, instruccions, "deixar de mirar enrere", passar full, "mirar al futur" són arguments que només poden alimentar el que seria el nostre marc mental de la derrota. Res a veure amb la realitat del país ni del conjunt de l'independentisme. 

També sabem el perquè de les presses i la precipitació de l'acte del Gran Teatre del Liceu i del monòleg propagandista del president espanyol. A l'estat espanyol havien saltat les alarmes per l'informe del Consell d'Europa. Sabien de la gravetat que suposava i que finalment es va confirmar. És per això que van precipitar també la decisió dels indults? Al meu modest parer, tot i el temps que feia que ho estaven movent secretament amb alguns dels responsables dels partits polítics catalans, diria categòricament que sí. Per cert, un mal precedent polític la col·laboració partidista evidenciada en forma de puntuals articles publicats en lloc, dia i forma suposadament indicada pel govern del magnànim Pedro Sánchez i els seus adlàters. D'aquesta qüestió n'haurem de parlar amb més extensió un altre dia o, si més no, intentar-ho. Quedem-nos ara que Europa no és Espanya i que per fi ens ha començat a veure.