Mirant al nostre futur polític sense més esperança que la que emani de les virtuts cardinals: fe, esperança i caritat, creu el senyor Junqueras que és l'únic a què podem aspirar com a poble que anhela legítimament llur llibertat? De què va tot plegat? És que ens vol recordar el que va sentenciar Josep Torras i Bages, bisbe de Vic: "Catalunya serà cristiana o no serà", perquè ens sigui possible d'entendre i acceptar que tot va d'esperança i només d'esperança? Ja sap la resposta d'en Joan Fuster: "Catalunya serà cristiana o no", "perquè tot país és un projecte arrelat en la història. Nogensmenys i prou. La religió és una altra cosa." 

ERC acaba de destapar una de les cartes més determinants de la seva àmplia estratègia. Àmplia i opaca, per cert. Ho ha fet amb calculada premeditació seguint els temps i/o sincronització segurament convenients a la maniobra dels indults i del diàleg. En qualsevol cas deuen haver considerat que aquest era el dia més adequat aprofitant que els manaires espanyols (els mateixos amos de sempre) aterraven a Catalunya amb missió constitucionalista patrioticofestiva d'homenatjar el comte Javier Godó, amo de La Vanguardia, amb la presència de la plana major del poder polític, el supereconòmic, el mediàtic i el de l'espanyolisme més tradicional, servil i anticatalà. Siguin benvinguts tots a la festa. Tot plegat, al meu parer, semblava de ficció i surrealista. Però no ho era pas gens. Era una altra cosa, d'entrada, trista i profundament lamentable, i ara s'haurà de veure si només era un entreacte o una nova teràpia. De xoc o d'un impacte cruel basat en noves i perilloses tècniques psicològiques antiindependentistes. Veurem fins on ens podrà arribar a portar. Avui estic molt trist i em trobo sotmès en una profunda reflexió. 

Avui dia 7 de juny de 2021, ha esclatat l'origen d'un nou temps, però no pas iniciant una nova direcció i un altre distanciament, sinó esborrant el que ja s'havia guanyat l'independentisme català a base de sacrificis i de rebre flagrants ignomínies, repressió de tota mena personalitzada amb més de 3.000 inculpats sota inventives gravíssimes, absolutament injustes, que està per veure com es podran parar. I volen, millor dit, exigeixen i imposen l'oblit del 1r d'Octubre, aquell dia que donàrem el pas històric, democràtic i pacífic més determinat cap a la nostra llibertat, la de la república catalana de tot un poble agermanat en la convicció i la ferma dignitat. Que explorin políticament les vies que vulguin, però amb responsabilitat i respecte per aquell dia en el qual una gran part dels ciutadans de Catalunya van fer el gran salt cap endavant. És cert que no vam aterrar com mereixíem, però això és una altra història i pot ser que la culpa sigui principalment dels protagonistes polítics d'aquell moment. Veurem, ara toca refer-se de l'impacte, que no per, d'alguna manera intuït, costarà de superar.