Tot plegat obeeix a una reflexió estrictament personal. Possiblement una de tantes, o de les moltes que al llarg dels meus modestos articles faig per a Nova Tàrrega, en els quals, a més de reflexions desgrano (si se'n pot dir així) qüestions d'ordre polític que ens afecten en tant que país i en tant que persones ciutadanes del mateix. Tot això i algunes coses més, és clar. 

Avui, més enllà de les divagacions habituals que només em serveixen com a exercici introductori i per les quals em disculpo i en prego humilment la més humana comprensió, penso, després de comentar la reconfortant notícia de "l'acord de govern per a la investidura de Pere Aragonès", estendre'm sobre l'avaluació d'un dany estructural ben concret, perillós i, de ben segur, determinant.

Podem dir que ja hi ha acord. Avui dilluns 17 de maig s'ha presentat oficialment pels representants d'ERC i de JuntsxCat, en Pere Aragonès i Jordi Sànchez respectivament. D'entrada, sigui quin sigui el detall del mateix, benvingut sigui l'acord final. No tinc cap dubte que s'hi hauran esforçat totes les parts. I, en principi, s'haurà evitat anar a unes segones eleccions que, malgrat poguessin ser contemplades per llei, haurien sigut pernicioses i lamentables per a la imprescindible unitat de tot l'independentisme i dels moviments populars que s'hi identifiquen oberta i públicament. Tothom sap que el context és complicat, complex i que, amb tota seguretat, serà difícil i dur de gestionar. Més quan l'Estat el que volia és que hagués saltat tot pels aires abans de començar. Ho volia i ho segueix anhelant. Pel que fa a l'anàlisi més detallada de l'estratègia independentista, penso que el més prudent és llegir-la amb la màxima atenció i, de passada escoltar i observar tot el que puguin manifestar els habituals detractors de la nostra causa principal. Al meu parer, inicialment si més no, observo una manca de determinació en diversos aspectes que requeriran ser estudiats amb més deteniment. 

També faríem bé tots plegats de parar atenció a com portem les nostres mútues relacions a fi d'evitar, no ja el rosari d'ultimàtums i plantades amenaçadores rebudes, sinó també molts dels lamentables articles greument fonamentats –sobretot els darrers– en judicis d'intencions i amb la voluntat de fer un cert "control de danys". En citaré només tres de prou significatius i per ordre d'aparició al seus mitjans respectius; El tripartit que Junts desitja d'Andreu Pujol Mas; Posats a triar d'Eduard Voltas i La Generalitat –de merda– de Sergi Sol. En fi, si malgrat tot això (i molt més que n'hi ha hagut) s'ha pogut arribar a un acord com el que avui se'ns ha presentat, pot voler dir que Jordi Sànchez és un negociador hàbil, temperat, serè, competent i expert i Pere Aragonès, que s'hi jugava més que ningú, resultaria comprensible que no cridés a l'ordre els que se suposa que "de bona fe" volien que se'n sortís per damunt de tot i de tothom encara que fos amb mal estil.

I ara l'avaluació del dany estructural més greu al qual ens hem enfrontat sempre els catalans i tots els ciutadans de Catalunya, se'n sentin o no se'n vulguin sentir, de catalans. Aquest dany el conforma íntegrament Espanya com a nació. Estructuralment Espanya pateix una greu malaltia que la va corsecant de forma progressiva, greu, i imparable; és el feixisme que no la deixa avançar i que la té ben atrapada. Els seus aires de grandesa, de falsa superioritat, de macilent imperialisme, de corrupcions sistèmiques i d'incapacitat manifesta per a superar-ne les degradants conseqüències cada vegada més ostensibles, fa que arrossegui pobles sencers del seu estat irreformable a la ignomínia, a la vergonya i a la misèria amb Catalunya al capdavant. Hem esdevingut l'objecte principal de les seves al·lucinacions malaltisses. I això és greu perquè ve de lluny, de molt lluny, gairebé de sempre. És tan històric com injust, ens fa molt mal i podria acabar amb tots nosaltres, amb els nostres drets i llibertats. El dany, evident i constatable, només el podrem superar no pas amb diàleg, sinó amb més cultura que evidenciï la força dels nostres valors de compromís, llibertat, democràcia, pau i convivència.