Escric aquestes línies pocs dies abans de les eleccions catalanes, i quan uns quants lectors llegiran aquest article ja sabent el resultat de les eleccions al nostre Parlament. Escric davant d'unes eleccions "incertes". Se sol dir sempre això d'"incert" per un resultat electoral. Però enguany potser més que mai. Votar en plena pandèmia d'un virus, en un context de crisi econòmica imminent i greu, amb tots els candidats a les eleccions nous de trinca, amb un bagatge i un esgotament del "procés" independentista…

I davant d'això, la més gran incertesa. Potser amb grans dubtes de qui sumarà per fer govern, si serà viable, o fins i tot si caldrà tornar a votar. Esperem que no sigui així. Pel bé del país i de les seves institucions democràtiques.

Davant de tot això ens cal un govern ferm i serè amb urgència. Un executiu per avançar i que transmeti la confiança i la seguretat necessària davant el temporal. Ara miro mar enllà. Molts es riuen sempre d'Itàlia i dels despropòsits dels seus governs. Dels seus canvis continuats de primers ministres. Bé, doncs, els catalans, que som els italians de l'oest, tampoc distem tant d'aquesta realitat. Mas, Puigdemont, el 155, Torra, el vicepresident amb funcions de president Aragonès… Comparem?

Però ara a Itàlia, gràcies als engranatges garantistes del seu sistema constitucional, poden tenir de primer ministre un gran personatge com Mario Draghi. Espero que quan llegeixin aquestes línies, l'aposta per Draghi ja sigui una realitat.

Tenir davant una greu crisi sanitària i econòmica i, alhora, poder tenir al capdavant del govern del país un dels salvadors de l'euro. Un immens economista. Un home prudent, assenyat i carregat d'autoritat nacional i internacional. Algú que es pot fer whatsapps amb Angela Merkel, Christine Lagarde, Ursula von der Leyen o Emmanuel Macron.

Encara que alguns l'etiquetin de representant de la gran banca, prefereixo un gran economista de prestigi mundial a un venedor de vestits d'El Corte Inglés.

No soc un fan de la tecnocràcia. Pot ser el primer pas per desacreditar o per portar el final de la política democràtica, i més enllà d'això ja sabem que ve… Però en temps de pandèmia i de grans mals, calen grans decisions i mans fermes al poder; i no el caos, sigui aquí, sigui a Itàlia.

Ja durant el més dur de la crisi econòmica de 2008-2011 (per posar un interval temporal), ja vaig pregar per un tecnòcrata, perquè algú ens tragués del despropòsit. Aleshores els focus miraven a Grècia i a Itàlia. I imploràvem perquè algú tragués del govern espanyol a tot un conjunt de personatges menors del PP; que, a més, més de la meitat van sortir i segueixen sortint esquitxats de corrupció.

A mi, si pot ser, posi'm un Mario Draghi, sisplau. Si no pot ser, doncs espero i desitjo el millor govern possible per a Catalunya. Bo, consistent i al més aviat possible.