Em pensava que quan tornés a escriure per a Nova Tàrrega ja seria per reflexionar amb els lectors sobre la composició del nou govern, sobre els nous consellers i conselleres, sobre l'estratègia que es presentava al davant, pels propòsits a dur a terme. Però torno a aquestes pàgines i no tenim ni govern avui, ni sembla que els propers dies.

Crec que a tothom li costaria de creure que no es formés govern i que es pugui tornar a eleccions i, francament, si fos així, seria un fracàs col·lectiu polític i social. Per no parlar d'unes possibles grans i aviat justificables dades d'abstencionisme.

Vivim en uns temps complicats. Sembla que totes les xifres milloren a poc a poc, però la pandèmia de la Covid-19 encara no s'ha acabat. Hi ha molta feina a fer, i més que n'hi haurà. Les metgesses i els infermers tindran encara molta feina a fer. Hi ha procés de vacunació per mesos. Hi haurà cures psicològiques a fer i moltes altres malalties desateses, com també un necessari descans pels professionals sanitaris. De tot això cal cuidar-se'n prioritàriament.

D'això, però sobretot també de l'economia del nostre país, una economia que sortirà debilitada i amb necessitat de tornar a agafar múscul; però per muscular-se requerirà temps i exercici, i aquest exercici serà per part de tots, però també de les bones decisions que es prenguin des del govern.

L'economia serà el proper gran tema si no fem les coses bé. I en relació amb això, es parla molt del pla europeu de recuperació, amb els famosos fons europeus que han d'ajudar a activar sectors estratègics de la nostra economia. Uns sectors que pensin en el futur del nostre país, i que hi pensin en clau social i ambiental. Cal que parlem del nostre teixit empresarial i industrial, cal que parlem d'energies renovables sense posar condicionants, cal que parlem d'habitatge, de la gestió de les autopistes, de l'afeblit sistema cultural, de les grans necessitats dels serveis socials, de les reformes necessàries en la funció pública…

El país no pot estar parat davant les grans necessitats del present, i aquesta absència d'executiu comença a ser vergonyosa i preocupant. Catalunya perd passada. En perd per omissió, perquè bada i cau en entrebancs que ens posem nosaltres mateixos. I són temps per tenir clars els objectius i els propòsits, i per avançar amb velocitat i amb tenacitat, sense distraccions que poden portar conseqüències. 

Cal que es formi el nou executiu Aragonès per tirar endavant. Crec que ni els mateixos electors de Junts entendrien que no es doni suport a un govern en aquests moments. Com també crec que no s'entendria que no es pugui cercar una alternativa: ja sigui amb Junts donant suport extern a un govern d'ERC en solitari o amb ERC buscant sumes alternatives que d'entrada no sembla tenir a l'agenda... De tots és sabut que les relacions entre els dirigents de les dues grans formacions independentistes no són precisament les millors, però pel bé del país, tot això ha de quedar de banda i buscar les enteses en allò que sí que poden estar d'acord. El país ho requereix.