Amb agraïment al Salvador Riera, l'@antiartistes i la @nitamiu, per haver-nos trobat.

Aquest article us farà esfereir, crec. També crec que ja hi deveu estar avesats, al que us diré.

Deuen ser els "sign o'times", que va pronosticar el Bob Dylan. Algoritmes, en diuen. 

L'anècdota, doncs, comença amb les xarxes socials. Aquestes on passem estones vagaroses, que ens cremen el dinar i fan vessar la pica de rentar plats, i ens apugen els nivells de bilis a límits insospitats. La xarxa s'anomena Facebook. Servidora de vostès estava vagarejant pels amplis "posts" de les persones a les quals segueixo –això d'amplis ho dic per l'extensió dels escrits, no pas perquè ocupin 80 metres quadrats i tinguin terrassa. Doncs bé, així estàvem. Com que l'articulista és un cul inquiet, des de fa més de 5 anys que soc a un lloc de Reus –abans físic i ara virtual, ai las!– on es recita poesia a tort i a dret, amb temes curiosos. Aquest indret es diu "Safareig Poètic". El tema del mes era la innocència. Evidentment, hi participaríem. Seria el primer dimecres de cada mes.

Buscant com qui vol trobar la pedra filosofal, topo amb un poema sublim del poeta Salvador Riera (Terrassa, 1959), de nom Innocència. Aquest poema el trobareu al recull Un pont de versos, de Voliana Edicions, en edició del febrer de 2017. En aquells dies ja havia vist el llibre i comentaris que se'n feien a la xarxa esmentada, tot i que no en vaig fer cas per assumptes que ara no són pertinents. Del poema que ens ocupa vaig fer-ne una lectura a través de la pantalla, i pels aplaudiments diria que me'n vaig sortir prou bé. Ara us explico la part dels algoritmes i de les connexions mentals. Una rapsoda i tuitaire, la @nitamiu, Anna Tomàs, amb qui hem intercanviat més d'una observació del món, és afeccionada a dir els seus poemes favorits. Jo li proposo que reciti aquest poema, i ella que s'hi posa. El penja a Twitter. Fins ara, tot força bé. 

Estàvem amb les xarxes. Al Messenger i en un apunt del "Safareig Poètic", el Salvador ens agraeix que diguéssim el poema. El llibre d'on surt està fet a vuit mans: la Marieke Maerevoet, la Rosa Tirado, la Laia Fàbregas i el mateix Salvador Riera. Voldreu saber com s'origina. El Salvador i la Marieke pateixen de la malaltia de Parkinson, i volien difondre aquesta dolència, que ara per ara no té cura. El triangle lingüístic format per la Rosa, la Laia i el Salvador va coordinar els poemes en català, castellà i anglès. El binomi Marieke/Laia s'encarregà de la versió al neerlandès. L'anglès fou la lingua franca entre tots. Dante Alighieri i la seua Divina Commedia els serví de pont per bastir l'estructura del llibre: infantesa, joventut, pilars de família i amor, abisme, ponts metafòrics sobre la malaltia. Acaben amb el punt de trobada. Em meravella tot, especialment les versions en anglès. Quina força, quina destresa en mostrar-se dins de l'aparent feblesa. Us admiro.

I ara ve l'algoritme. En Salvador m'envia el llibre a casa, agraït per haver difós el poema i la seua recitació. M'afegeix que una amiga seua, la Carme Faja, també l'ha dit i el podeu trobar al Youtube. Jo, curiosa de mena, busco al Google la seua amiga. El buscador m'ofereix totes les mides i colors de faixes mostrats dins de sinyores espaterrants. Somrients, això sí.