Crec que hauríem de deixar ben clar d'entrada unes quantes, diguem-ne, situacions o consideracions que ens afecten en tant que catalans. 

La primera: som un país ocupat des de fa més de 300 anys. Ço vol dir també permanentment reprimit, intervingut políticament, culturalment, econòmicament, estructuralment, fiscalment i, per evitar-me seguir amb el lamentable llistat, ho resumiré dient que estem afectats en tot el que té a veure amb la vida de totes les persones que conformen la ciutadania del nostre país; dels seus drets fonamentals; del seu legítim benestar; de la seva seguretat personal i col·lectiva; de la seva dignitat individual siguin quins siguin els seus orígens i, en definitiva, del sotmetiment sistemàtic i abusiu dels nostres drets humans ara evidenciat amb la persecució, repressió i enjudiciament singular, extrem i excepcional, amb conseqüències de dolosos perjudicis personals, familiars, socials, col·lectius, públics i patrimonials, quan no d'un acarnissat empresonament com el que pateixen els actuals presos polítics per les circumstàncies conegudes de tothom, així com els qui pels mateixos fets es varen haver d'exiliar. Ometo relatar els fets perquè són públics i notoris i estan en la memòria viva de tothom. Com també ho està que la repressió endegada pels organismes "competents" de l'Estat no para, sinó que va a més cada dia que passa. 

La segona: la viva repressió, investigacions i registres de tota mena sota amenaces jurídiques d'empresonaments practicats i projectats sobre la societat civil catalana evidencien nítidament que l'Estat ha travessat una línia vermella amb la seva acció impositiva i de força sense importar-li els costos en termes de drets humans i de democràcia en general.  Tampoc en l'ús instrumental de la justícia subvertint-ne el dret tot emparant-se en una  aparent neutralitat basada en la "sagrada teoria" de la divisió de poders.

La tercera: complementa aquest fet jurídic excepcional, politicorepressiu, la voluntat determinada d'imposar-nos un govern espanyolista, en aquest cas el que podria representar el del senyor Illa, però que pel cas és ben bé igual, perquè del que realment es tracta és que no sigui independentista. I en això estem, perquè com molt bé diu la senyora Neus Torbisco, que sap del que parla, en una entrevista de Josep Casulleras publicada recentment a VilaWeb i que recomano vivament en tota la seva extensió, que el front estatal sense distinció ideològica de cap mena treballa per escapçar el lideratge polític i social de l'independentisme català i "d'alguna manera se'n van sortint. Tots ho sabem: Divide et impera." 

Podria seguir amb aquesta mena de memorial de greuges, però crec que com a línia introductòria m'he passat en excés, ja que l'objectiu del meu article d'avui és demostrar que la brúixola independentista no marxa adequadament. Tremola, fimbreja i es desorienta per influències alienes a l'essència de la mateixa causa. Més enllà de la metàfora, els fets reals ens porten a una greu conclusió que ens hauria de fer reflexionar; la d'una evident divergència entre les forces polítiques que, si a algú afavoreix de veritat, és l'enemic històricament nefast dels nostres drets i llibertats: l'Estat espanyol. No pot ser excusa ni l'actual negociació per a la formació del govern de la Generalitat autonomista, les limitacions de la qual són, més que evidents, lamentables. Ni tampoc ho haurien de ser, per raons òbvies, els interessos partidistes ni els ideològics per la seva lògica democràtica sempre al servei de les causes superiors com ho és la independència de Catalunya. 

Total que, en termes generals, només rebem eslògans, encreuaments de crítiques, acusacions i amenaces més o menys velades, missatges interessats i postureig, molt de postureig, A més, insignes col·laboradors de la comunicació silents servidors de les tesis partidistes d'ERC no paren de construir arguments i teories d'un lustre gairebé franciscà, basades en una fal·laç realitat paral·lela d'esquerra dins d'Espanya i d'esquena a la injusta i dura realitat política i social que vivim a Catalunya... (continuarà)