En un moment determinat tots vam passar a tenir clar que volíem que aquest 2020 acabés aviat. Ja falta poc i esperem que no passi res més de dolent. El 2021 serà un any menys rodó com a número, però esperem que ens vagi molt millor.

La base de tot serà que la pandèmia de la Covid-19 estigui, si més no, controlada. La vacunació progressiva, la transformació dels hàbits laborals o el molt aprenentatge que ara tenim de com relacionar-nos amb la pandèmia, han de fer-ho possible. Que a poc a poc puguem tornar a fer una certa vida normal, i amb això que l'economia no quedi aixafada, perquè quan parlem d'economia parlem sempre de benestar social. Si la gent no té amb què omplir el cistell, malament rai. Tot problema econòmic és també un problema social. Erren aquells que no ho entenen així. 

Esperem que quan arribi el bon temps del 2021, quan floreixin les flors, arribi també una nova esperança per a molts, per al màxim possible de persones; perquè no podem oblidar que parlem d'una pandèmia que ens deixa centenars i centenars de morts pel camí. Recordem-ho encara aquestes festes, però confiem en el futur i en un esdevenir millor posant tota la il·lusió que podem abocar sobre l'any nou que s'apropa. 

El mes de febrer també hi haurà eleccions a Catalunya. Esperem arribar-hi sense haver oblidat la gestió pandèmica, per parlar del que no toca quan no toca. Que el resultat representi tots els catalans i deixi les coses clares, que no ens deixi empantanegats en la incertesa, tan dolenta en moments complicats. Que serveixi per avançar i per comptar amb un govern solvent que gestioni el destí del nostre país amb tot el seny, però sense perdre gens d'ambició.

Ens cal gestió, gestió i gestió. De la bona. Però sense deixar de banda cap anhel nacional. Les catalanes i els catalans no deixem de veure com la idiosincràsia de l'Estat espanyol no ens representa, que és un estat incorregible i que es troba a gust en el seu bassal de fang. Ho veiem en la Justícia, o ho veiem en el govern Sánchez-Iglesias, el que es ven com el govern més progressista de la història d'Espanya: sols pel cas de Joan Carles de Borbó ja veiem la seva hipocresia… I quan es concep l'alternativa a ells sols pren forma un govern del Partit Popular que dona ales a personatges histriònics, trumpistes i tardofranquistes (sols cal mirar el seu suport a les cartes dels militars retirats) com la presidenta de la Comunitat de Madrid, i amb la suma amb l'ultradreta de Vox. Per cert: a veure quin resultat faran aquests darrers a Catalunya el proper 14 de febrer... Expressem els millors desitjos per al 2021 a cada brindis i a cada bon pensament. Aprofito per desitjar un bon Nadal i molta salut als lectors neotargarins!