No serà l'última

Tàrrega, 1986. Llicenciada en Ciències Polítiques, autora de diversos reculls de poesia, viatgera i membre de l'Associació Guixanet. Se sumà a l'equip de col·laboradors de la Nova Tàrrega fa uns quants anys amb els seus articles a De pe a pa.

Sempre hi ha un punt d'orgull i de vergonya en el fet de ser la primera dona a accedir a un lloc de responsabilitat. Així ho expressa Carme Porta, que l'any 1999 va ser la primera dona diputada d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. Es refereix a l'orgull d'haver trencat sostres de vidre, d'haver superat les barreres del patriarcat que durant segles ens ha prohibit ocupar-nos dels assumptes públics, i a la vergonya d'aquestes primeres fites que deixen en evidència la fragilitat del principi d'igualtat. Perquè fa dècades que les lleis reconeixen la igualtat de drets entre dones i homes però la pràctica demostra que la igualtat encara no és real. Per això es fan tan necessàries encara les pioneres, les que obren camins i trenquen marcs mentals i prejudicis. 

Kamala Harris en el seu primer discurs com a primera dona vicepresidenta electa dels Estats Units va explicar que segur que no serà l'última. El fet que les dones ostentin càrrecs de responsabilitat envia un missatge potent a les nenes i les noies. Els diu que poden aconseguir ser allò que vulguin, que poden arribar allà on es proposin. Sent conscient de la importància de ser una pionera –orgull i vergonya, com dèiem– Kamala Harris es va adreçar a les nenes i noies animant-les a somiar amb ambició, a liderar amb convicció. "I us aplaudirem a cada pas del camí", deia. 

L'arribada de les dones al poder és gairebé una excepció, un error del sistema, exposa Jenn Díaz a Dona i poder. No n'hi ha prou amb els referents que obren pas, també ens cal fer accessibles els espais de poder a les dones en tota la seva diversitat. Que una dona hi hagi pogut arribar no vol dir que totes puguin, i aquí els components de classe i de les múltiples discriminacions que s'entrecreuen i es reforcen amb el fet de ser dona hi juguen un paper massa important. No és banal, doncs, que l'Ajuntament de Tàrrega hagi tingut ja dues alcaldesses en la seva història, no és banal que el consistori compti per primera vegada amb més regidores que regidors. No és banal que fem atenció a les dones que arriben a determinats espais de poder, és un pas important perquè en vinguin moltes més. Les primeres no seran les últimes.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article